Cerca de notícies

Enquesta

Pere-Albert Balcells: “La música de Mozart t'entra pels porus de la pell”

16/12/2011 |

 

Sovint s'identifica Barcelona amb Wagner. On queda Mozart?

 

És cert que a principis del segle XX Wagner i compositors italians com Puccini i Verdi van tenir més bona rebuda, mentre que Mozart era vist com una figura secundària i infantil. L'obra més valorada va ser el Don Giovanni , que vaig analitzar en el segon número de la col·lecció. Ara presentem el dedicat a Così fan tutte, una obra que, a pesar que es va representar aquí poc després de la seva estrena a Viena, ha tingut molt mala fama. És una obra de maduresa, però se l'ha vista com frívola, immoral...

I ara?

A la segona meitat del segle XX se l'ha recuperada perquè els crítics han anat més enllà de la superfície argumental per analitzar quina música va crear Mozart per interpretar aquests continguts i com va trastocar tots aquells prejudicis que presentava el llibret per convertir-los en una reflexió més profunda i universal.

Què me'n diu de ‘Les noces de Fígaro', l'altre títol de la col·lecció?

És la més revolucionària, ja que es basa en una obra de Beaumarchais, censurada a l'imperi germànic. Da Ponte, el llibretista, va convèncer l'emperador que n'autoritzés l'estrena dient-li que, com que l'havien transformat en una òpera divertida, ja no era perillosa, i s'ho va empassar. Ara bé, si Beaumarchais presenta un conflicte de classes, Mozart va més enllà i confronta persones de naturaleses espirituals diferents.

Un joc de nivells de lectura que es manté a ‘La flauta màgica'...

Sí, aquest títol [el darrer de la col·lecció i que sortirà a l'abril], és potser el més críptic. De seguida es va veure que tractava dels francmaçons. D'una banda es veia la superfície argumental d'un conte de fades, però per sota s'intuïa un rerefons filosòfic. Alguns estudis recents han revelat que l'aparent caos argumental del llibret té tota la seva coherència en el rerefons de la simbologia maçònica.

Amb tot, és de les més populars.

Durant dos-cents anys la gent ha anat a veure La flauta màgica i ha tornat a casa felicíssima. Això és perquè les ones musicals t'entren pels porus de la pell. Mozart té aquest contacte amb l'espontaneïtat de la natura que és únic. Les seves obres destaquen per l'aspecte sensitiu, el grau d'aprofundiment a les realitats sentimentals i psicològiques humanes... Està a un altre nivell.

A qui s'adrecen aquests volums?

A un públic ampli que vulgui entrar dins les obres i assaborir-les. Són òperes d'una gran profusió expressiva i proposo veure com la música crea els retrats psicològics dels personatges i n'expressa els estats anímics... una gran quantitat d'informació sonora que passa desapercebuda al 70% dels oients.

Valèria Gaillard
El Punt / Avui