Cerca de notícies

Enquesta

Orquestra del Lliure, les cartes canviades

13/1/2003 |

 

FORMACIÓ Orquestra de Cambra del Teatre Lliure
DIA 9 de gener de 2003
LOCAL Teatre Fabià Puigserver

Dos músics amb les cartes canviades, camaleònics. Duke Ellington vol passar per músic culte i escriu una suite a la manera de Händel, als anys 60. Igor Stravinski aprèn humilment l'ofici de ser un músic pla i compon un concert per a big band, als 40. Dit en forma col.loquial, el negre aspira a blanc i el blanc, a negre.
Aquests desitjos tan íntims es van prolongar al concert de l'Orquestra de Cambra del Teatre Lliure amb el canvi d'estils. Quan, repeteixo, Duke Ellington es deixa anar, a Impresions of the far East, els components de la formació del Lliure van intentar l'impossible: sonar com una big band amb Lluís Vidal en el paper d'Ellington.
Pel que fa a la segona part, amb Ebony concert i de la mà de Josep Pons, l'orquestra es va vestir del color del jazz i va tocar matisada i seriosa amb el director imposant el seu consumat instint stravinskià.
Al final de l'actuació, en el suggerent Concert per a piano i instruments de vent, amb Lluís Vidal com a solista, les coses van trobar la seva lògica i la seva correcta lectura. Va fer la sensació que amb uns quants assajos més el resultat hauria pogut arribar a nivells encara més estimulants.
Però no es podia demanar gaire més. Amb un espai ple, un programa innovador i una orquestra integrada per músics de diferents col.lectius -- Hespèrion XX, Banda Municipal, Barcelona 216, OBC, Liceu i Lliure--, la proposta va acabar sent verdaderament interessant.
S'hauria de repetir fins que l'Auditori acabi la seva infraestructura, perquè Barcelona no disposa d'una sala mitjana per a programes diferents i el Lliure ha demostrat sempre imaginació per inventar-los.

Luis Polanco
El Periódico