Cerca de notícies

Enquesta

Michael Nyman: «Prefereixo el Palau de la Música que el Royal Albert Hall»

27/10/2011 |

 

 

El compositor anglès és un dels noms de l'In-Edit Beefeater d'aquest any. Avui serà a la inauguració del festival per presentar el seu retrat Michael Nyman in progress, dirigit per Silvia Beck, i dilluns, 31, passarà per l'Auditori Blanquerna per exhibir el seu treball fílmic en companyia de Carles Cases.

-El documental Michael Nyman in progress el mostra en ple procés creatiu, una cosa que no havíem vist abans. ¿S'hi va sentir còmode?

-Per primera vegada algú filma tots els aspectes de la meva obra. Abans hi va haver films sobre projectes particulars, però no n'hi havia hagut cap així de complet. I se'm pot veure component. És un resum de mi.

-¿I destacaria algun moment especialment únic?

-Vaig compondre una peça de música per als Proms [cicle de concerts que se celebra a Londres cada estiu]. Hi ha un munt de plans del procés compositiu. I després es veuen imatges de la reacció a l'obra. Per a mi era important aquest concert perquè vaig als Proms des que tenia set o vuit anys.

-La pel·lícula sembla descriure la seva inclusió en aquests Proms del 2009 com la seva acceptació al si de la clàssica, on sempre ha estat una mica un outsider.

-Sí, és l'arc dramàtic de la pel·lícula¿ Però els Proms són importants per a mi perquè hi anava quan era un escolar. De fet, més que els Proms, l'important per a mi era passar pel Royal Albert Hall. Encara que prefereixo el Palau de la Música. El Royal Albert Hall és gran; el Palau és especial.

-La seva relació amb Barcelona és bastant intensa.

-El públic de Catalunya sempre m'ha acollit amb una gran calidesa. Si no ho recordo malament, la primera vegada que hi vaig ser va ser el 1980. I hi vinc a tocar amb regularitat. A Barcelona també he exhibit el meu treball de vídeo i fotografia.

-Al documental queda clar que la seva música és difícil de tocar. Segons diu el trombonista Nigel Barr, «impossible».

-Sí, parlen molts dels meus col·laboradors. Gràcies a mi, els músics descobreixen habilitats que no sabien que tenien. Els violinistes, sobretot, toquen fora de la seva zona de confort i descobreixen un altre món; per a alguns és el seu únic contacte amb la música moderna.

-¿Quina música ha escoltat últimament?

-Cap. No tinc temps. Els músics i productors consumim menys música que el públic general. Només he escoltat música tradicional mexicana; gravacions d'arxiu. Però aquesta nit veuré la Leipzig Gewandhaus Orchestra al museu Barbican.

JUAN MANUEL FREIRE
El Periódico de Catalunya