Cerca de notícies

Enquesta

El conte dels nibelungs

3/8/2011 |

 

Un amic periodista deia, quan algun company d’ofici es queixava que li donaven poc espai per escriure un article, que fins i tot la creació, tal com ve a la Bíblia, es pot resumir en un breu, és a dir en vuit línies. Si és així, ¿per què no reduir les més de 15 hores de l’Anell del Nibelung a menys de dues, amb descans inclòs, si el públic al qual va destinat és un públic infantil?

 

Doncs aquest ha estat el projecte educatiu centrat en les òperes de Wagner que el Festival de Bayreuth ha presentat aquest any en la seva tercera edició. Primer va ser un divertit Holandès errant. L’any passat, un Tannhüaser que va resultar menys afortunat. I aquest any, el director musical, Hartmut Keil, i l’escènic, Maximilian von Mayenburg, no han tingut manies a l’hora de podar amb enormes estisores la gran obra del compositor amb un resultat excel·lent.

La història de la lluita per l’anell i l’elm que donen el poder absolut a qui els posseeix, té tots els ingredients per convertir-se en un conte fantàstic. Hi ha déus i homes, gegants, un temible drac a la seva cova que vigila el tresor, una espasa màgica, un castell, un món subterrani, nimfes, pocions, un ocell meravellós, un somni com el de la Bella Dorment i, naturalment, un heroi i una heroïna.

En realitat, són molts els aficionats que han conegut els arguments d’òperes i les de Wagner en particular gràcies a les narracions en forma de conte que de petits els explicaven pares o avis. A l’Anell per a nens que es representa a Bayreuth fins al 5 d’agost en una de les sales d’assaig del festival no hi apareix Fricka, la dona del déu Wotan, ni Erda, ni els guibichungos, ni les col·legues de la valquíria Brünnhilde, ni, ni. Però hi ha tot l’essencial centrat en 17 personatges, que no està malament.

El que tenen de bo aquestes representacions infantils, almenys en les tres edicions programades fins ara, és una simplicitat molt efectiva en tot el que és la part escènica i una molt bona qualitat musical en l’orquestra i els solistes. Aquests últims són tots cantants que actuen en el festival dels grans, com el baríton Markus Eiche, que aquí és Wotan; el tenor Norbert Ernst, que interpreta els papers de Siegmund i Siegfried, o el baix Friedeman Röhlig (Fafner). Els acompanya l’Orquestra de l’Estat de Brandenburg.

Tractant-se d’un projecte educatiu, no tot comença i s’acaba en la representació. Els nens treballen un quadern en què a més d’explicar-los la història de l’Anell, en aquest cas en versió de còmic, coneixen què són els leitmotive, els motius musicals, que Wagner va desenvolupar especialment en la seva tetralogia i, més en general, com es munta una òpera.

L’Anell per a nens no és l’única reducció de l’extensa obra de Wagner. N’hi ha una altra en perspectiva i serà per a un públic adult. La perpetrarà la besnéta del compositor i actual codirectora del festival, Katharina. Deixarà l’obra en set o vuit hores. Aquest Anell jivaritzat es podrà veure al Teatro Colón de Buenos Aires amb motiu del bicentenari del naixement del compositor el 2013.

Rosa Massagué
El Periódico de Catalunya