Cerca de notícies

Enquesta

Petita gran ‘Traviata’

29/7/2011 |

 

El festival d’Ais de Provença és una cita obligada per a la trobada del públic francès amb les seves grans sopranos, tant si es diuen Mireille Delunsch com Véronique Gens o Natalie Dessay. Aquest any la cita era amb l’última i la trobada ha resultat molt afortunada per al públic, fos o no fos francès. La Dessay és petita en estatura i fins i tot cantant descalça, com ho va fer durant la major part de La Traviata que s’ha presentat en aquesta edició del festival, la seva presència es va anar engrandint fins a omplir totes les escletxes de l’escenari del pati del Palau de l’Antic Arquebisbat, especialment en l’últim acte d’aquesta òpera de Giuseppe Verdi, en què el personatge de Violetta Valéry, malalta, abandonada, però encara amb esperança, s’aproxima irremissiblement cap a la mort.

En aquesta nova producció, firmada per Jean-François Sivadier, Violetta és més una actriu en hores baixes, si és que alguna vegada va triomfar, que una cortesana. El decorat és el d’un teatre buit en el moment previ a un assaig molt inicial. No és un lloc particularment atractiu i la casa als afores de París es resol amb unes imatges pintades en uns telons, però llavors apareix la Dessay per fer creïble la història de la Traviata.

Possiblement no és l’òpera que s’adapta més bé a les característiques de la seva veu, però la soprano sap com dosificar-la per arribar al dramatisme que reclama el final. Al seu costat, el tenor nord-americà Charles Castronovo quedava una mica desdibuixat. No va passar el mateix amb el baríton Ludovic Tézier, que també jugava a casa. El seu Giorgio Germont va estar ple de noblesa.

L’orquestra era la London Symphony Orchestra, l’orquestra resident del festival, dirigida en aquesta ocasió per Louis Langrée. A diferència del que va passar amb La clemenza di Tito, en aquesta Traviata va sonar amb plenitud verdiana. El cor era el Filharmònic de Cambra d’Estònia, una formació que ha protagonitzat els moments corals d’aquesta edició del festival provençal.

cristina domene
El Periódico de Catalunya