Cerca de notícies

Enquesta

Cant de canvis

4/7/2011 |

 

Maria del Mar Bonet torna avui al Festival Grec amb el cant de la Sibil·la, que li serveix per vaticinar “un canvi intens i clar en el món en què vivim”

Maria del Mar Bonet torna aquesta nit al Grec, tot i que no ho farà a l'espai que l'ha acollit històricament, la plaça del Rei, sinó a l'amfiteatre de Montjuïc. “És igualment un espai fantàstic i d'una gran bellesa”, afirma. Hi cantarà el cant de la Sibil·la, un dels béns més preuats del folklore religiós de Mallorca i, des de l'any passat, patrimoni immaterial de la humanitat. Bonet el va enregistrar per primera vegada l'any 1979 i, des d'aleshores, l'ha cantat cada Nadal, com es fa en gairebé totes les esglésies de l'illa. “Forma part d'un sentiment popular a la Mediterrània, i sobretot a Mallorca”, explica la cantant, que a l'abril ja va cantar la Sibil·la davant de milers d'espectadors al Festival de Música Sacra de Quito, a l'Equador, i a mitjan juliol ho farà al Festival de Volubilis-Meknes, al Marroc. “Té a veure amb la religió però també amb la tradició –continua la cantant–. És un poema dedicat al judici final que durant el concili de Trento es va prohibir, però que a Mallorca no s'ha deixat mai de cantar.”

 

En el recital, Bonet oferirà una versió del cant “que no ha estat manipulada, ja que el cant ja té prou entitat per si mateix”. Però Bonet n'ha palpat el punt d'actualitat. “Cantar-la té moltes lectures. La meva és que vaticina un canvi intens i clar en el món en què vivim”, assegura. “El món que coneixíem fins ara, el del capitalisme exacerbat, està dins d'un camí del qual ja hem començat a veure el principi del final.”

Una part important d'aquests canvis es van produir, durant la primavera, en països que Maria del Mar Bonet coneix perfectament. “És tot just un començament –matisa–. No veig que res hagi acabat amb això, el món nord-africà està molt malament...”

Mons apart

La cantant, recentment retrobada amb qui va ser mànager seu durant molts anys (Yannis Munujos), té previst cantar, a banda del cant de la Sibil·la, dos poemes de Setmana Santa de Blai Bonet musicats per Antoni Parera Fons (No me talleu els brots del meu dolor i Blau i sol de roses blanques), una cançó de Lluís Llach que va gravar en un homenatge al de Verges i que mai no canta en públic (Penyora), la darrerament força habitual Mons apart de Bruce Springsteen i temes força recurrents del seu repertori com ara La dama d'Aragó, La dansa de la primavera i Des de Mallorca a l'Alguer. L'acompanyaran una banda de vuit músics més, amb Dani Espasa (clavicèmbal i acordió), Jordi Gaspar (contrabaix), Jaume Compte i Vicenç Solsona (guitarres), Manolo Martínez del Fresno i Roman Gottwals (cordes) i Aleix Tobías i Antonio Sánchez (percussions i bateria).

Guillem Vidal
El Punt