Cerca de notícies

Enquesta

Una Sibil·la per al segle XXI

4/7/2011 |

 

Maria del Mar Bonet recrea avui al Grec el cant Patrimoni de la Humanitat.

La lletra del Cant de la Sibil·la descriu el dia en què un «gran foc del cel davallarà», «el sol perdrà la claredat» i «tot lo món serà tristor», però no ens angoixem. El drama litúrgic medieval, que va ser declarat el novembre passat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, no és, per Maria del Mar Bonet, un avís apocalíptic, sinó l'advertència d'un canvi. No s'acosta el crepuscle dels dies, «sinó la fi del món tal com el coneixem», interpreta la cantant mallorquina.

 

Bonet considera que en l'actualitat «assistim a canvis molt ràpids i desafiadors, i que s'han d'afrontar en positiu». Per això, el missatge del Cant de la Sibil·la, més enllà de les tenebres medievals i les al·lusions, tan poc cordials, al judici final, resulta d'allò més oportú. «La lletra diu que caurà foc del cel, que hi haurà terratrèmols, que els peixos moriran... No diu cap mentida. Però no reflecteix la fi del món, sinó un canvi terrible. El capitalisme, com el coneixem, està donant les seves últimes mostres de vida», sosté.

Llavors, ¿ens hem d'imaginar una Sibil·la indignada, a punt per a l'acampada? «Bé, els indignats ho som tots. Aquest moviment no ha fet més que començar. No és que el miri amb simpatia, sinó que el veig com a irremeiable. És necessari dialogar i pensar una nova manera d'enfocar el món», defensa.

Bonet fa dècades que col·labora amb músics àrabs i actua en països com Tunísia, Egipte i Síria, i observa amb esperança les convulsions dels últims mesos, si bé és conscient de l'amenaça islamista. «A Egipte, són els islamistes els que donen menjar a la gent i escolaritzen els nens. Per això es fan populars», apunta. I lamenta la nostra ignorància sobre la seva realitat cultural. «¿Què sabem de les pel·lícules i els discos que es fan a Líbia? Ara encara en sabem menys que abans. Tinc amics a Síria amb qui no puc contactar, perquè internet està tallat. Pateixo per ells».

VETO FEMENÍ / Bonet amb prou feines recorda la primera vegada que va escoltar el Cant de la Sibil·la perquè sempre ha estat aquí, en el seu imaginari sentimental. «L'he sentit des de petita. És el monument més important que tenim a Mallorca. Allà sempre s'ha cantat. El Concili de Trento, al segle XVI, el va prohibir, però a l'illa es va seguir cantant, encara que es va acatar el veto a les dones i va passar a ser interpretat per nens amb vestits llargs. Ara el tornen a cantar les dones», explica.

La versió que avui oferirà al Teatre Grec (22.00 hores) dura 10 minuts i parteix de les adaptacions fetes al segle XX pels religiosos Rafel Ginard i Josep Massot. Bonet va gravar la peça en el seu àlbum tradicional Saba de terrer (1979), i des de fa més de 10 anys l'interpreta discretament cada Nit de Nadal a l'església de la Bonanova, en suport del Casal d'Infants del Raval.

El retrobament amb el Cant de la Sibil·la agafa l'artista en un moment de canvi (ha recuperat el mànager que la va acompanyar en les ambicioses operacions de Raixa i Amic, amat) i de reconeixement: ha obtingut el Premi de la Música, el Cubadisco («una sorpresa, ¡jo no he anat mai a Cuba!») i, com a guinda, la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes, atorgada pel Ministeri de Cultura.

RETORN A MALLORCA / Tot plegat l'empeny a la vegada al desafiament artístic i a la calma vital. Bonet planeja deixar la seva residència a Barcelona i assentar-se a Mallorca. «Enyoro molt la seva llum, i els amics, la família... M'estic arreglant casa meva per quedar-me més temps allà. Cada vegada sóc més asmàtica i la humitat de Barcelona no em va bé», confessa.

¿Potser li ronda pel cap la idea de retirar-se, a l'estil del seu amic Lluís Llach? «No, no faré com ell. Encara que crec que el Lluís un dia ens donarà una sorpresa: un músic com ell no pot deixar de fer cançons». Alguns reptes segueixen pendents. «Em queden uns discos per gravar. Espero poder-los fer abans que s'enfonsi la indústria», ironitza Maria del Mar Bonet.

JORDI BIANCIOTTO
El Periódico de Catalunya