Cerca de notícies

Enquesta

Subtilesa i poder de l’orgue

2/7/2011 |

 

 

Un nou festival se suma al calendari musical estival català. És el Festival Internacional d’orgue de Montserrat dedicat a la memòria de qui va ser abat del monestir, organista i compositor, Cassià M. Just, mort el 2008. L’abadia va estrenar un nou orgue l’any passat. A més de complir amb les funcions litúrgiques, l’existència del nou instrument gairebé obligava a una programació de concerts com així ha estat amb aquest primer festival.

Si la primera cita va estar dedicada a l’orgue dins d’un marc simfònic amb la Simfonia num. 3 op. 78, en do menor, amb orgue de Camille Saint-Saëns, en la segona, el 25 de juny, l’instrument va regnar en solitari de la mà -i els peus– d’un intèrpret de gran projecció internacional, d’Olivier Latry, l’organista titular de la catedral de Notre-Dame de Paris.

Latry és ben conegut dels aficionats catalans. Va ser ell qui va inaugurar l’orgue romàntic-simfònic de l’església dels franciscans de Barcelona el 2004 i aquest hivern va oferir un concert a la catedral de la ciutat. Això, unit al gran atractiu de poder escoltar el nou instrument de Montserrat, sortit del taller Blancafort, de Collbató, va omplir la basílica de goma gom. Un quart d’hora abans de l’inici del concert, era impossible trobar seient no només als bancs. Era també difícil trobar un punt de suport als esglaons de les capelles laterals o un espai en el mateix terra dels passadissos.

Olivier Latry, durant el concert, el 25 de juny.
Bach, i el va tancar amb un romàntic, Franz Liszt. Entre tots dos, va interpretar obres de quatre compositors francesos contemporanis, un repertori que l’intèrpret domina i pel qual sent una gran predilecció. Del prolífic músic alemany, Latry va interpretar el Preludi i Fuga BWV 552, en què l’orgue exhibeix tota la seva plenitud.

Al gran final de la fuga de Bach, va seguir l’extrema subtilesa de Le Jardin suspendu, de Jehan Alain (1911-1940), una obra que pot fer meravelles en tots aquells joves que en la seva infància van quedar impressionats i atemorits per Forte, l’orgue malvat de La bella i la bèstia, capaç de provocar un terratrèmol i enderrocar un castell. L’obra d’Alain explora la capacitat més íntima que pot expressar un orgue i ho fa amb lentitud, delicadesa i un so envoltant realment suspès al jardí penjant del títol, ni a la terra ni al cel.

Gaston Litaize (1909-1991) va ser mestre de l’intèrpret i d’ell va tocar Scherzo, al qual va seguir una peça d’un altre compositor coetani de l’anterior, de Jean Langlais (1907-1991), Cantilena, de la Suite Brève. Tractant-se d’autors francesos del segle XX, no podia faltar en el programa alguna peça del gran organista i pedagog Marcel Dupré (1886-1971). Així, Latry va interpretar el seu Preludi i fuga en sol menor op. 7.

Va tancar el concert la Fantasia i Fuga sobre ‘Ad nos, ad salutarem undam’ que Liszt va escriure basant-se en el coral que Giacomo Meyerbeer havia compost per a la seva òpera Le prophète. Efectivament, l’obra té bones dosis de teatralitat que reflecteix el pas d’uns moments molt contemplatius a altres de gran exaltació. Aquests últims permeten exhibir tots els registres d’un orgue i en especial al final, quan apareix en la seva potència tota la trompeteria de la batalla de l’instrument.

Arribats a aquest punt, Latry havia demostrat a bastament el seu talent com a intèrpret. Va arribar el bis i aquí va demostrar la seva capacitat de creació amb una sèrie d’improvisacions molt riques i elaborades sobre el Virolai.

L’organista va interpretar el programa des de la consola situada en el presbiteri. Aquesta proximitat permetia al públic ser testimoni visual de la complexitat de l’execució musical orguenística quan a vegades sembla no haver-n’hi prou amb les dues mans i els dos peus per crear la música amb un instrument com el de Montserrat, amb quatre teclats manuals, un de pedal, 63 registres i més de 4.000 tubs que produeixen el so.

La pròxima cita d’aquest primer Festival Internacional d’orgue de Montserrat serà el 23 de juliol amb l’organista de la catedral de Sevilla, José Enrique Ayarra Jarne.

Rosa Massagué
El Periódico de Catalunya