Cerca de notícies

Enquesta

Byron canta en català

24/6/2011 |

 

El Gran Teatre del Liceu estrena a l'Estat una òpera contemporània d'Agustí Charles amb llibret de Marc Rosich, inspirat en el poeta romàntic anglès.

“L'espai acústic i visual es retroalimenten, i el cor sembla sortir de la terra” És tot un esdeveniment sentir cantar lírica en català al Gran Teatre del Liceu. Els darrers cops: Gaudí, de Joan Guinjoan, el 2004, i Babel 46, de Xavier Montsalvatge, el 2002 (una obra, per cert, on només apareixien alguns fragments). Ara, el català tornarà a ressonar amb força al coliseu de la Rambla amb una òpera contemporània d'Agustí Charles i llibret de Marc Rosich: Lord Byron. Un estiu sense estiu. L'òpera s'estrena demà i se'n faran dues funcions més dilluns 27 i dimarts 28 de juny.

 

Lord Byron està basada en una trobada real que va tenir lloc entre el poeta romàntic Lord Byron, el doctor John William Polidori, el poeta romàntic Percy B. Shelley, Mary Wollstonecraft Godwin –futura esposa de Shelley–, i Claire Clairmont, germanastra de Mary i embarassada de Byron. “Es van trobar tancats per culpa del mal temps i van decidir escriure contes de terror. D'aquesta experiència va sortir Frankestein i El Vampir de Polidori”, explicava ahir Rosich.

Pel que fa a la música, Agustí Charles volia dur el concepte d'obra d'art total wagneriana a l'extrem: “He intentat que l'espai acústic es retroalimenti amb el visual i ajuntar orquestra i cor, que sembla un instrument sortit de la terra.” Qualificada de “descriptiva” i “ambiental” per Rosich –amb el qual Charles ja va treballar a La Cuzzoni–, la música persegueix per damunt de tot la “seducció”. El director musical, Martin Lukas, que dirigirà l'orquestra BCN216, va subratllar també que el cor, que està damunt l'escenari, “no és tant un personatge, sinó un color més de l'orquestra”.

També repeteix equip el director d'escena Alfonso Romero: “He intentat reproduir un món turmentós, boig i inestable amb plaques tectòniques en col·lisió per representar la trobada entre aquests personatges”.

Lord Byron és una nova coproducció del Gran Teatre del Liceu amb Staatstheater Darmstadt i Teatros del Canal (Madrid). Es va estrenar el 12 de març passat a Alemanya. “Estem molt contents amb les crítiques i el més sorprenent és que no van destacar el fet que fos una òpera en català ni que fos contemporània”, argumentava ahir Charles.

Se celebrarà a Barcelona els dies 26 i 27 de juny
L'òpera va molt més enllà de traviates, tosques i tannhäusers. Que és un món en ebullició que segueix (i pateix) els canvis del segle XXI, i el reflecteix amb noves creacions en la seva dimensió interdisciplinar, ho saben prou bé Toni Rumbau i Dietrich Grosse, fundadors d'Òpera de Butxaca i Nova Creació. Per veure de prop què s'està coent en el món de la lírica i parlar d'un tema “capital” com és el llibret, han organitzat un simposi internacional d'òpera i llibret, que se celebra per primera vegada a Barcelona els dies 26 i 27 de juny a la seu de la SGAE, coincidint amb l'estrena de Lord Byron al Liceu.

Hi participen vint-i-cinc ponents entre dramaturgs, llibretistes i compositors d'arreu que tractaran temes com ara la narrativa en l'òpera, els nous marcs del teatre postdramàtic, el paper del director escènic en l'escriptura o la dramatúrgia d'una òpera. Vindran ponents de renom com són l'actor i autor teatral austríac Klaus Händl; la llibretista i dramaturga alemanya Tina Hartmann, que parlarà de com introduir continguts compromesos en l'òpera; el director artístic i dramaturg en cap de la Neuköllner Oper de Berlín, Bernard Glocksin, o la dramaturga i directora d'escena Karin Dietrich, que tractarà de l'òpera participativa. El compositor Enric Palomar, autor de Juana i La cabeza del Bautista (estrenada al Liceu el 2009), és un altre dels participants. “És difícil definir com és la relació entre compositor i llibretista perquè n'hi ha tantes com compositors i llibretistes; personalment ens vam tancar amb la llibretista anglesa Rebecca Simpson durant dies i dies per escriure i compondre Juana”. Per Simpson, que també farà una ponència, el fet que ja no existeixin llibretistes d'ofici fa que el simposi sigui especialment interessant: “Servirà per posar en comú la feina feta”.

Al simposi, obert a tothom interessat en el tema, ja hi ha setanta apuntats entre ponents i inscrits. Un cop acabat, es realitzarà un curs de llibret a la Sala Beckett com a activitat complementària que durarà quatre dies.

Valèria Gaillard
El Punt