Cerca de notícies

Enquesta

Música per tutti

4/6/2011 |

 

L’entusiasme de Pablo González, director de l’OBC, per la música va quedar patent una vegada més a l’Auditori dimecres passat a la nit en ocasió d’una vetllada singular per animar la gent amb sensibilitat per la música simfònica a abonar-se als concerts de la principal orquestra barcelonina la temporada que ve. L’experiment, cosa mai vista, va resultar un èxit pel que fa a públic. Amb la crisi la gent va menys als concerts, i el titular de l’OBC està disposat a posar tota la carn a la graella per a atraure nous públics a l’Auditori. El de dimecres va ser fàcil de conquistar, ja que el recinte es va omplir a base de regalar entrades a persones amb sensibilitat musical. Encara s’ha de veure quants d’ells s’apuntaran a algun concert en el futur.

La veritat és que Pablo va demostrar tenir taules per connectar amb el públic. El seu sentit de l’humor i naturalitat el van ajudar a sortir al pas de les exigències del directe. El músic d’Oviedo va contagiar la seva passió per la música amb la col·laboració dels intèrprets de l’orquestra que, malgrat no tenir la desimboltura del jove mestre, van explicar al públic de forma clara i didàctica en què consisteix el repte de treballar en una orquestra. Magdalena Barrera, l’arpista argentina de l’OBC, i Frauske Oesmann, flautista alemanya que fa menys d’un any que viu a la ciutat van tenir un protagonisme especial: a part de parlar, van interpretar un bell duo de la Simfonia núm. 39 de Mozart. També van sonar peces superpopulars com l’animada obertura de La gazza ladra, de Rossini; e lmisterios adagietto de la Simfonia número 5 de Mahler, i tres peces de ballet extretes d’El Trencanous, de Txaikovski, i Xahrazad, de Rimski-kórsakov.

Aquesta és la segona acció empresa per Pablo González per animar la gent a perdre la por a la mal anomenada música clàssica. Abans va protagonitzar una divertida campanya en què dalt d’un bici (el seu altre vici a part de la música) sortia des de l’Auditori per repartir entrades entre vianants que mai havien vist l’OBC en directe. Molts d’ells van ser convidats a presenciar l’espectacle amb el qual es va presentar la temporada 11-12. Potser decidiran apuntar-se a algun concert o abonament davant el temor que, si no ho fan, potser la nova versió de l’home del frac, amb la batuta a la mà en lloc del maletí, els persegueixi per tota la ciutat.

Bromes a part, s’aplaudeix la iniciativa d’acostar la música simfònica a nous públics. Els càlids aplaudiments dels assistents, que van aguantar les dues hores de xou sense moure’s de la butaca, indiquen que el tret no anava errat.

Marta Cervera
El Periódico de Catalunya