Cerca de notícies

Enquesta

Alex Brendemühl debuta al Liceu amb 'El caçador furtiu'

12/5/2011 |

 

«És una llàstima que l'òpera sigui elitista», lamenta l'actor, que interpreta el diable. El seu rol és l'únic no cantat a l'obra, que torna al coliseu 23 anys després.

Acostumat a interpretar rols de psicòpates i assassins, Alex Brendemühl (Les 2 vides d'Andrés Rabadán, Les hores del dia) disfruta d'un debut artístic que l'ha portat a interpretar el diable en persona en el nou muntatge d'El caçador furtiu (Der Freischütz), de Carl Maria von Weber (1786-1826), que el Liceu estrena avui i que estarà en cartell fins al dia 30. Aquesta obra feia 23 anys que no es representava al coliseu.

 

«És un viatge molt intens. El meu personatge de Samiel, el caçador negre, és qui mou els fils de tot des de l'ombra», comenta l'actor, que fins ara no s'havia ficat mai a la pell del diable. És l'únic rol d'aquesta famosa òpera romàntica que no és cantat. D'això se n'encarrega un brillant repartiment dirigit des del fossat per Michael Boder, encapçalat pel tenor Christopher Ventris (Max), substitut de Peter Seiffert, les sopranos Petra-Maria Schnitzer (Agathe) i Ofèlia Sala (Ännchen) i els baixos Albert Dohmen (Kaspar) i Matti Salminen (l'eremita). «Samiel és un ésser amoral, provocador i que canvia constantment de cara», comenta ensenyant els vestits que té al seu camerino: un de capellà, un altre d'executiu i fins i tot d'embarassada.... Fa vuit canvis durant la funció, on la seva presència es fa notar fins a l'escena final.

Sobre el treball de Peter Konwitschny, el controvertit director d'escena alemany, destaca: «No deixarà indiferent ningú». El muntatge, modern, juga al contrast entre llums i ombres, com el que té aquesta bella música de Weber, rica en matisos sonors. Konwitschny incideix en la crítica al capitalisme implícita en l'obra i mostra un societat on tot es compra i tot es ven, fins i tot l'ànima. «Et fa actuar com si portessis màscara, exagerant el gest, tot al contrari del cinema on el traç és més fi i minimalista», explica l'actor, a qui li agradaria tenir més projectes relacionats amb la música, com va ser el film El silenci abans de Bach, de Pere Portabella.

No és la primera vegada que Brendemühl trepitja les taules del coliseu, tot i que sí com a actor consagrat. Va fer els seus primers passos com a figurant a L'holandès errant, de Richard Wagner, i a L'ocell de foc, d'Igor Stravinski, juntament amb els Ballets de Montecarlo. «D'alguna manera estic tancant el cercle. Vaig acceptar participar-hi perquè m'agrada la música i especialment aquesta obra tan popular a Alemanya», explica Brendemühl, de pare alemany i mare espanyola.

«És una llàstima que l'òpera sigui tan elitista perquè és un art que engloba tots els altres. Molts títols han sorgit a partir de temes populars però avui sembla que estigui restringida als cercles del poder polític i econòmic», lamenta. Creu que com a mínim una vegada a la vida tothom hauria d'assistir a una òpera perquè provoca «emocions molt intenses i indescriptibles». I insisteix: «No hi ha res comparable a una representació amb cor de 100 persones, una gran orquestra i una posada en escena vistosa». Per a un melòman com ell, poder-la viure des de dins ha de ser el súmmum.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya