Cerca de notícies

Enquesta

Lluís Pasqual dirigeix l'estrena de 'Peter Grimes' al Liceu

9/1/2004 |

 

El director pretén que el públic se senti part del drama de Britten.

El Liceu saldarà dilluns que ve un deute històric amb l'estrena de Peter Grimes, de l'anglès Benjamin Britten (1913-1976), un títol important del segle XX. La seva aclamada estrena a Londres el 1945 va significar el ressorgiment de l'òpera britànica. Lluís Pasqual ha escollit aquest drama marí --basat en el poema The Borough, de George Crabbe-- per tornar al Liceu. Aquesta és la primera producció pròpia que li encarrega el coliseu on anteriorment es va presentar amb dues produccions del Teatro de la Zarzuela de Madrid, Sansón y Dalila obra amb què va debutar en l'òpera el 1981, i Falstaff.
"Grimes no és un personatge ambigu. Té llums i ombres, com
nosaltres, d'aquí ve la seva modernitat", va dir ahir al Liceu Pasqual, fundador del Lliure i destacat professional que torna a l'òpera després de més de sis anys de dedicació al teatre. En la seva opinió, el pescador protagonista que dóna títol a l'obra té molt a veure amb el mateix Britten, que es va declarar públicament homosexual i va ser un artista que va traçar el seu propi camí en una societat tan hipòcrita com la del poblet de pescadors on Britten situa l'acció. "Peter Grimes és la metàfora de l'outsider enfrontat a la col.lectivitat", assegura.
Considera que el director d'escena ideal és el que es converteix en un "magnífic ajudant del compositor". Sense esmentar noms, va dir que a diferència "d'alguns dels meus col.legues", ell té clar que en l'òpera tot gira al voltant de la música. "Una òpera pot tenir els millors cantants, llums i vestuari, però, si falla musicalment, és ridícula". I va afegir: "La meva missió ha estat traduir la respiració de Britten".
Per a això ha comptat amb un gran equip, amb Josep Pons al fossat al capdavant de l'Orquestra i el Cor del Gran Teatre, reforçat amb les veus del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana; Ezio Frigerio (escenografia), Franca Squarciapino (vestuari), Vinicio Cheli (il.luminació) i Montse Colomé (coreografia).
El repartiment l'encapçala el tenor anglès Christopher Ventris, que debuta en el rol del pescador Peter Grimes després de la seva estrena al Liceu amb Lady Macbeth de Msensk, la temporada 2001-2002. "El paper va ser escrit per a Peter Pears, que tenia una veu mixta", explica Ventris, respecte al company de Britten que va estrenar les seves obres. "Grimes és un repte. És un ésser incapaç de comunicar i de mostrar afecte, tot i tenir una gran sensibilitat".

DECORAT EVOCADOR
La sòbria escenografia reprodueix en alguns moments un vell teatre amb unes tripes que recorden les ruïnes en què va quedar el Liceu després de l'incendi que el va devorar el 1994. Una imatge impactant que es completa amb l'únic que queda dret en aquell espai, el balcó del prosceni, situat a la mateixa altura del que s'ha reconstruït. "És com si tanqués el cercle. Si pogués col.locaria el públic a l'escenari i el cor al pati de butaques per mostrar que tots som part d'aquest drama", afirma Pasqual. El vestuari, inspirat en el cine dels anys 30, ha estat tractat amb mica, un mineral, "que brilla com la sal de la costa".
Completen el repartiment principal la soprano nord-americana Gwynne Geyer (Ellen Orford, mestra del poble que és fidel aliada de Grimes); la mezzo anglesa Rebecca de Pont Davies (Mrs. Sedley, una manefla viuda rica) i la seva compatriota, la veterana mezzo Susan Gorton (Auntie, propietària de la fonda The Boar).

Marta Cervera
El Periódico