Cerca de notícies

Enquesta

Boccherini, etern

20/1/2011 |

 

La Real Cámara, dirigida per Emilio Moreno, grava la integral dels quartets amb ‘fortepiano' de Boccherini a l'Auditori de Girona, on oferirà un concert dissabte.

“Boccherini va escriure unes 700 obres i jo n'he tocat un centenar, així que encara me'n queden unes 600 per tocar. Però això és el mateix que si t'agrada molt la cuina: si has tastat el rap, segur que hi tornaràs alguna vegada, perquè és una cosa exquisida. I per això Boccherini no s'acaba mai: és un projecte etern”. Ho diu el violinista Emilio Moreno, considerat un dels millors intèrprets mundials de l'obra de Luigi Boccherini (Lucca, 1743 - Madrid, 1805) i també un dels que més discos han enregistrat amb la música d'aquest compositor que ell considera “tan o més espanyol que qualsevol altre” i, sobretot, “un músic meravellós”. “Boccherini va venir a viure a Madrid als 25 anys i ja no va sortir mai més d'Espanya. Tota la seva música important la va escriure aquí, entre Madrid, Arenas de San Pedro i Aranjuez, i no té res a veure amb l'escola vienesa de Haydn i Mozart com s'havia afirmat durant molt de temps, erròniament. Encara hi ha Boccherinis a la guia telefònica de Madrid i jo en conec alguns”.

 

Aquesta setmana, Moreno i la prestigiosa formació de cambra que lidera des de principi dels anys noranta, La Real Cámara, estan enregistrant a l'Auditori de Girona la integral dels Quartets amb fortepiano, op. 26 (1778), G 259, de Boccherini, unes peces no editades que es conserven en un manuscrit a Dresden (Alemanya). Són les mateixes obres que interpretaran aquest dissabte en el concert que obrirà la nova temporada de l'Auditori (21 h, 10 euros). La formació sempre variable de La Real Cámara es completarà en aquesta ocasió amb Antonio Clares (viola), Mercedes Ruiz (violoncel) –professora de l'aula de música antiga del Conservatori de Girona– i, com a convidat, Arthur Schoonderwoerd, un músic holandès resident a França i professor de l'Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc), centre que ha cedit per a aquest concert el pianoforte que toca aquests dies a Girona, una còpia actual d'un model històric molt precís.

Moreno, que l'any 2000 també va posar en marxa l'orquestra El Arte Español, és el director del departament de música antiga de l'Esmuc, i ha vist com ha evolucionat la música antiga a l'Estat espanyol: “Quan jo vaig començar a final dels anys setanta a Madrid, abans de marxar a Suïssa, aquí em veien com una rara avis, perquè tocava aquells instruments antics, però ara a l'Esmuc molts estudiants tenen com a instrument secundari l'instrument barroc correlatiu al seu. El nivell ha pujat moltíssim i les institucions s'impliquen molt més que abans per donar beques i fomentar la mobilitat”.

Com l'Athletic de Bilbao

Ell sempre ha predicat amb l'exemple, omplint els seus grups de músics autòctons. “La meva filosofia és com la de l'Athletic de Bilbao: no crec en els grans fitxatges estrangers, sinó en la necessitat de fomentar el planter. La música antiga espanyola l'ha d'interpretar la gent que sigui d'aquí o visqui aquí, perquè tenim músics molt bons i també perquè, per fer un repertori hispànic, has de conèixer l'entorn polític, cultural i lingüístic en què va sorgir”.

Tant el disc que estan gravant a l'Auditori de Girona –“té una acústica excepcional i ens han posat totes les facilitats”– com el disc amb sonates inèdites de Boccherini que Moreno enregistrarà aviat amb el clavecinista Aarón Zapico, es publicaran la tardor vinent en el segell discogràfic Glossa.

Xavier Castillón
El Punt