Cerca de notícies

Enquesta

Edita Gruberova s'enfronta a una 'Anna Bolena' més teatral

19/1/2011 |

 

Rafael Duran debuta al Liceu amb un muntatge actual i «respectuós»

L'òpera de Gaetano Donizetti Anna Bolena és un dels títols més estimats del Liceu, que demà la recupera. Amb ell es va inaugurar el Gran Teatre el 1847 i ha estat una de les obres més interpretades al llarg de la seva història. L'última vegada va ser fa 18 anys i la soprano eslovaca Edita Gruberova va debutar-hi en el complicadíssim rol de Bolena, segona esposa del rei Enric VIII d'Anglaterra, que va ser decapitada a la torre de Londres acusada d'adulteri. «Gruberova portarà els amants de l'òpera al deliri perquè té una perfecció vocal que li permet fer qualsevol cosa», afirma el director mallorquí Rafael Duran, amb més experiència en teatre (Mort de dama, Casa de nines) que en òpera (L'occasione fa il ladro, Trenes de marzo). Duran s'ha preocupat d'eliminar l'estatisme de l'òpera i anar una mica més enllà dotant-la de «més teatralitat». Fa uns anys es va reunir amb Gruberova per exposar-li el projecte. «Va estar d'acord en tot», recorda Duran, que ha connectat amb aquesta diva, que ha optat per concentrar la seva carrera a Viena, Munic i Barcelona. «Quan suggeria alguna cosa, la seva resposta sempre ha sigut: provem-ho. Gruberova és una pencaire», afirma el director.

 

A diferència d'altres col·legues, Duran no ha volgut «fer gaires gamberrades» en el seu debut al temple operístic de la Rambla. «És un muntatge respectuós perquè conec la gran dificultat vocal d'aquesta obra», diu el director, un enamorat de la música que té la carrera de cant i la meitat de la de piano.

CONCEPCIÓ ORWELLIANA/ Duran incorpora a la posada en escena dos elements clau en la concepció del seu muntatge: càmeres i corbs. Les primeres estan al servei del poder, com passa en el llibre 1984, de George Orwell, filmen el que passa en escena i ho retransmeten en unes pantalles. «Abans, a les corts hi havia xivatos, ara en els nostres dies les càmeres, que estan situades a qualsevol lloc, ho controlen tot», diu Duran. En el primer acte, per exemple, mostra com el rei les utilitza des de la garita de seguretat de palau. Només el rei gaudeix de privacitat i utilitza un salvapantalles d'un aquari quan està amb la seva amant, Jane Seymour.

Els corbs, que apareixen amb cap d'ocell i cos humà, simbolitzen la set de poder.

Tradició i modernitat es donen la mà en aquesta posada en escena amb un vestuari actual dissenyat per Lluc Castells amb referències al passat. L'escenografia de Rafel Lladó «plena de sorpreses», avança Duran, aposta per un minimalisme curiós ja que tant el terra com les parets són daurats. «La cort és una gàbia d'or, però no és gens kitch», assenyala el director, que encara riu quan explica el nom amb què els tècnics del teatre han batejat l'estructura: «Ferrero Rocher».

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya