Cerca de notícies

Enquesta

Genealogia del so

11/1/2011 |

 

Eugenio Trías traça un arc musical d'un mil·lenni en el seu nou assaig ‘La imaginación sonora', en què completa el diàleg encetat entre música i filosofia. 

Fins a quin punt el so es troba en veïnatge fronterer amb el Mysterium Magnum? Aquest és el leitmotiv del nou estudi del filòsof Eugenio Trías, que continua la seva investigació sobre la música a La imaginación sonora, un volum que forma un díptic amb El canto de las sirenas, aparegut el 2007.

 

L'assaig, publicat per Galaxia Gutenberg, traça un “arc musical” –en paraules del mateix autor– que abasta un mil·lenni: des del Renaixement carolingi i fins a finals del segle XX, “època en què Occident comença a perdre la seva indiscutible hegemonia en el marc del món nou (planetari, global, ecumènic)”.

Com en El canto de las sirenas, Trias s'apropa a la música a través d'alguns dels “millors” creadors, però en aquest volum dóna més protagonisme a la música. L'escenografia també és diferent: així com en El canto era una escenografia preferentment grega (només cal dir que començava amb l'Orfeo, de Monteverdi), en aquest és marcadament judeocristiana (s'endinsa en el transfons religiós i bíblic de l'alta edat mitjana). Alguns compositors reapareixen tractats sota una altra perspectiva, com ara Bach, Haydn, Mozart i Schönberg. En tot cas, l'autor creu que els dos estudis es complementen i constitueixen un únic diàleg entre música i filosofia.

El punt de partida de l'estudi, l'any mil, és un moment decisiu per a la música a Occident: d'una banda, s'inventa l'escriptura musical, que “determina i decideix el rumb de la música a Occident”, i de l'altra, la invenció de la polifonia contrapuntística que marca la música Occidental.

Pel que fa al final de l'arc, Trías el situa en el compositor '“enigmàtic i mal conegut” Giacinto Scelsi (1905-1988). Titllat de “músic ecumènic”, aquest músic italià realitza la síntesi entre la música occidental i l'oriental, ja que la seva música d'arrel europea s'inspira en l'Orient hindú.

Religió i música

Una de les constants en el pensament de Trías és la convicció que l'estètica musical i la religió espiritual participen d'un mateix poder simbòlic: “Ambdós estan comunicats de manera continua i constant”. En aquest sentit, l'intel·lectual apunta que “la música del futur és, amb freqüència, la més intensa des del punt de vista religiós”. L'autor de Las edades del espíritu obre les portes a una tercera part, en què tractaria temes com ara la música russa, l'espanyola del Renaixement i la del segle XX, així com la medieval i músics com ara Chopin, Händel i Messiaen.

Valèria Gaillard
El Punt