28/12/2010 |
Joan Oller és el professional més acreditat, la persona més capacitada a Catalunya, un referent europeu en la direcció d'un gran equipament musical. Oller ha establert la personalitat i ha consolidat l'espai de l'Auditori, l'ha encaixat amb l'entorn social, i mereix les millors notes com a gestor i director artístic. Ara opta per fer-se càrrec del Palau de la Música. És el millor que li podia passar al Palau, i per a ell un nou desafiament de primera magnitud.
¿Se'n sortirà? Sens dubte si es compleix una condició. Una sola condició, que no és econòmica (el Palau és força barat). Tampoc, en primer terme, encara que també, de model organitzatiu. Ja treballen per simplificar-lo i, esperem, per reforçar els poders del director sobre els cantaires de l'Orfeó. La condició és que el deixin manar.
Tan senzill i tan difícil. Fins ara, la presidenta Mariona Carulla i el director general Joan Llinares feien tàndem (fins que Llinares va anar a la seva en qüestions polítiques).
A partir d'ara, l'actitud de la presidenta, de la junta, dels socis de l'Orfeó, de la Fundació i sobretot del Consorci ha de ser de transferència del comandament al nou director general, que ha de ser l'únic amb capacitat executiva.
Per una raó molt senzilla: entre tots ells, és el que més en sap. I per una de prèvia que la presidenta pot entendre més bé que ningú per raons familiars. A les empreses ha de manar un. Sempre. Amb l'equip de la seva confiança i amb la confiança i el suport dels accionistes.
Això, que és cert en tot moment, encara ho és més en moments de crisi i reorientació. I el Palau es troba en crisi. Exportat el saqueig als tribunals, i és allà on l'hem d'observar a partir d'ara, el Palau, i amb ell l'Orfeó, té un repte cultural al davant. Cultural, musical, artístic. No polític, ni jurídic, ni organitzatiu.
Si el deixen treballar sense interferències, si des de la Presidència del Palau se li dóna tot el suport, el que demani i com ho demani, segur que en Joan Oller se'n sortirà. I també la presidenta.
Si no és així, no hi ha possibilitat. Tinguin present si ho dubten que al Macba van saltar dos bons directors perquè des de la Fundació s'interferia en el comandament.
Xavier Bru de Sala
El Periódico de Catalunya