ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Calixto Bieito estrena a Munic la seva visió existencialista de 'Fidelio'

21/12/2010 |

 

Jonas Kauffman i Anya Kampe lideren el repartiment d'un muntatge que ha esgotat les entrades. El polèmic director situa l'obra de Beethoven en un laberint inspirat en Kafka i Borges.

Calixto Bieito es posa filosòfic. El polèmic director espanyol estrena avui a l'Òpera Estatal de Munic la seva versió de Fidelio, l'única òpera de Beethoven. Amb un llenguatge estètic passat pel sedàs de la moderació, lluny de la violència del seu Don Giovanni i d'altres produccions, el director s'adapta a la «visió humanista» de l'autor i dibuixa un «poema existencialista» que beu, juntament amb el missatge del geni de Bonn, de les fonts de Kafka i Borges.

 

Bieito es mostra satisfet del resultat del seu muntatge, que ha aixecat una gran expectació. Totes les entrades per a les diferents funcions estan esgotades. Després del seu èxit amb Parsifal, a Sttugart, on va tenir l'oportunitat d'aprofundir en la reflexió sobre les religions, en aquesta ocasió es pot esplaiar «en la utopia de Beethoven, desenvolupada en temes com l'amor i l'art, que és el millor reflex de com es practica la llibertat a Europa».

Fidelio és una òpera en dos actes. El llibret alemany de Joseph Sonnleithner va ser escrit a partir de la comèdia Leonora o l'amor conjugal, de Jean-Nicolas Bouilly, inspirada en un succés real de l'època de la revolució francesa. L'obra lírica narra la història de Leonora, que disfressada de Fidelio rescata el seu marit, Florestan, tancat a la presó i condemnat a mort per motius polítics.

DIMENSIÓ PSICOLÒGICA / Bieito ha rebutjat la possibilitat d'ambientar l'obra en el realisme d'una demolidora dictadura, tal com suggereix una trama situada en una presó del segle XVIII a Sevilla: «Per Beethoven això només era una anècdota. La seva obra té una filosofia centreeuropea, tant en l'aspecte musical com en la seva lectura dramatúrgica, que s'ha de reforçar perquè no era un home de teatre». La vella Europa demana, segons el director escènic, una visió més pròxima a l'home i els seus problemes i la presó exigeix «una dimensió interior més mental i psicològica».

Per acostar l'òpera al públic d'avui, Bieito ha jugat amb la idea d'un laberint plasmat en escena amb una estructura de metacrilat distribuït en diferents nivells en què es mouen, subjectats per arnesos, els personatges. «En aquests passadissos interiors, on els homes es perden en la seva agonia, hi ha l'essència del muntatge». I parla dels carrerons literaris de Harold Bloom, però sobretot d'autors com Borges i Kafka, «que és qui millor va intuir com seria el segle XXI».

La pel·lícula El procés, d'Orson Welles, és una de les fonts d'inspiració d'aquesta posada en escena que recrea els mecanismes opressors de la societat burocratitzada. En el llibret hi ha inclòs textos d'aquesta obra kafkiana i tres poemes de Borges. La producció, dirigida musicalment per Daniele Gatti, arrenca amb l'obertura Leonora 3 i el recitat a càrrec de la protagonista dels versos d'El laberinto borgià.

Al mig, Bieito s'ha permès fer pujar a escena un quartet de cambra que interpretarà una de les peces de Beethoven que va ser part de la banda sonora de la seva joventut.

Un repartiment de luxe, encapçalat pel mediàtic Jonas Kauffman (Florestan), Anya Kampe (Fidelio), Steven Humes (Don Fernando) i Wolfgan Koch (Don Pizarro), dóna un gran pes a aquesta funció. Bieito se sent satisfet de la implicació de Kauffman. «La seva entrega en els assajos ha estat increïble. No és gens divo, i encarna un antiheroi que és l'àlter ego de Beethoven, igual que el Fidelio de l'esplèndida Kampe». També alaba el tirà Don Pizarro, «a qui he convertit en un pobre home que necessita reafirmar-se en cada moment».

OBSESSIÓ PER LA SORDESA / Bieito sosté que l'obsessió per la sordesa de Beethoven està present en l'obra. «Imagino el compositor incomunicat amb els altres, deprimit, desgraciat en l'amor. I això es reflecteix en el moment en què Leonora es disposa a alliberar el seu marit, però no el reconeix fins que pot identificar la seva veu».

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet