Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu repassa la "canviant" relació de Dalí amb la música

6/1/2004 |

 

El coliseu homenatja dijous l'artista amb un espectacle al 'foyer'.

El Gran Teatre del Liceu se suma a les celebracions de l'Any Dalí i rendeix tribut a l'artista empordanès al foyer, dijous, amb un espectacle que descobreix la relació del pintor amb la música. "Molts creuen que Dalí detestava la música. El cert és que hi va tenir una relació canviant", va dir ahir Félix Fanés, catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat Autònoma i comissari de l'exposició Dalí, cultura de masses, que arribarà a CaixaForum al febrer.
Fanés ha concebut l'espectacle, que interpreten set músics --Marisa Martins (mezzosoprano), Dani Espasa i Catherine Ordronneau (piano), Kai Gleusteen (violí), Cristoforo Pestalozzi (violoncel), Martí Serra (saxofon) i Jaume Sanchís (clarinet)-- i un actor, Jaume Comas. La missió d'aquest últim és llegir fragments de textos i cartes de Dalí que expliquen els diferents sentiments que la música li va inspirar en determinats moments de la seva intensa i agitada vida.
L'espectacle arrenca amb la lectura d'un passatge dels diaris de joventut de Salvador Dalí, del 1920, en què parla de la fascinació que sent per la música romàntica. Obres de Schumann i Mozart il.lustren aquesta època en què el pintor seguia activament la vida cultural que es des- envolupava a Figueres.
Però cap al 1929, Dalí va escriure: "La música és sinònim del màxim avorriment". Més enllà de sintonitzar amb el menyspreu que Breton i els surrealistes sentien per la música culta en aquells anys convulsos, la seva actitud, explica Fanés, podia estar lligada a les difícils relacions amb el seu pare, un gran melòman.

AMANT DEL GÈNERE POPULAR
"Dalí renuncia a la música romàntica i tota fórmula cultural considerada elevada. Li interessen altres gèneres considerats menors, com el jazz, el foxtrot, el tango i el pasdoble". Els seus gustos es reflecteixen en Babaouo, un guió que el seu amic Buñuel no va arribar a portar mai a la pantalla, cosa que sí que va fer, el 1998, Manuel Cussó-Ferrer. Algunes de les melodies que Dalí va suggerir per al film, com la sardana Per tu ploro i El manisero, s'escoltaran al Liceu. "Dalí també cita un tango que no hem pogut trobar, Renacimiento", explica Fanés. En el seu lloc sonarà una peça d'Astor Piazzola.
Superada l'etapa maquinista, els gustos musicals de Dalí evolucionen per obrir-se a Wagner i a l'òpera italiana. "Quan Dalí s'interessa a recuperar l'estètica del modernisme, es fixa en Wagner. La seva música, encara que culta, també és accessible i recarregada. Com l'òpera italiana, està a mig camí entre el món culte i el popular", afegeix Fanés. Per tancar el programa, ha escollit La mort d'Isolda, peça wagneriana que Dalí solia escoltar al final de la seva vida.
Curiosament l'espectacle no incideix en els ballets i les òperes per als quals Dalí va crear escenografies.

Marta Cervera
El Periódico