ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

El Liceu presenta una 'Lulu' d'alt voltatge eròtic

3/11/2010 |

 

El teatre adverteix que el muntatge «pot ofendre la sensibilitat» de cert públic.

Aquesta nit (20.00 hores) torna al Liceu un dels títols més impactants de l'òpera del segle XX: Lulu, amb música i llibret de l'austríac Alban Berg (1885-1935). L'obra es basa en els textos dramàtics de Frank Wedekind L'esperit de la terra (1895) i La caixa de Pandora (1904). La protagonista és una dona devoradora d'homes, un ésser amoral, que després d'ascendir socialment acaba els seus dies exercint com a prostituta i mor a mans de Jack l'Esbudellador.

 

El muntatge, amb posada en escena d'Olivier Py, pot ferir sensibilitats, i així ho ha advertit el Gran Teatre del Liceu, com ja va fer el Grand Théâtre de Ginebra quan al febrer es va estrenar aquesta coproducció entre els dos teatres. A Suïssa, l'òpera es desaconsellava a menors de 16 anys. El Liceu adverteix que «pot ­ofendre la sensibilitat d'alguns espectadors».

CINE PORNO

«Sexe i mort van lligats com en cap altra obra. És molt obscena», ha declarat Py, que ha afegit dos minuts de cine porno en una de les escenes. En la seva opinió, «Lulu és una profecia de la societat mercantil deshumanitzada i consumista». És una obra difícil, tant escènicament com musicalment, perquè «maltracta» els cànons tradicionals a què el públic està acostumat. Py ha dissenyat Lulu per a l'aclamada soprano francesa Patricia Petibon, que debuta al Liceu amb aquest desafiament escènic i vocal. La complexitat psicològica del seu personatge l'omple de misteri.

«Tot i ser una obra angoixant, també té molt de vodevil. Lulu ha de fer riure i plorar, divertir tant com disgustar», defensa el director, que ha optat per una estètica expressionista, a to amb la música, plena de color. «L'aposta és molt visual», ­assegura Py.

Michael Boder, director musical del Liceu, s'enfrontarà a la partitura de Berg, plena d'emoció, que inclou notes barroques, valsos i jazz. L'acció transcorre en ciutats com París i Londres. L'escenografia, de Pierre-André Weitz, col·laborador habitual de Py, gira entorn d'un paisatge urbà, inhòspit i sense valors regit pels diners. Neons, cartells i evocacions pertorbadores decoren una ­escenografia plena de moviment, un caos organitzat que aspira a traslladar el dodecatonisme de la música a escena.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet