Cerca de notícies

Enquesta

El Palau, a la deriva

26/10/2010 |

 

Fèlix Millet va crear una trama de gestió complicadíssima, formada per tres gobelets principals, amb la finalitat de passar els diners d'un lloc a l'altre i robar més bé. També va muntar una temporada pròpia, Palau 100, que servia de façana i tapadora. Resultat, el venerable Orfeó Català, propietari del Palau de la Música Catalana, mut i tancat a la seva gàbia. La música pròpia menystinguda, començant pel cant coral. Tota la personalitat a les pedres. Organització laberíntica i música per impressionar. D'aquesta manera, un dels primers vaixells insígnia de la cultura catalana va caure en mans de dos pirates que saquejaven amb impunitat, i encara hi foren si no fos per l'agència tributària espanyola.

 

Va saltar la tapa i l'olla va quedar en mans de la representativa Mariona Carulla com a presidenta, i d'un gerent d'acreditada severitat, Joan Llinares. Bones mans per parar el severíssim cop moral. La presidenta, de cara a la societat, sobretot la que s'autodenomina bona, i el director general per fer net del saqueig. Les butxaques dels contribuents i els mecenes poden dormir tranquil·les. En canvi, l'oïda dels que en tenen, sobretot musical, i la dels que hi entenen, grinyola més que abans. I no tan sols pels problemes de l'acústica o l'encaparrament a l'hora d'encabir-hi grans formacions orquestrals que només poden sonar a l'Auditori, sinó per la manca de rumb, pel desconeixement o el diletantisme, perquè la música ha passat de tapadora a ventafocs.

Els nous gestors es proposen ­simplificar l'estructura. Parapet encaminat a perpetuar-s'hi. ¿A sant de què? ¿Què els autoritza a partir del principi axiomàtic de la seva capacitació, no per parar el cop, que va ser òptima, sinó per orientar aquest transatlàntic? Tal com anem, el ­Palau continuarà sent l'únic dels grans equipaments culturals barcelonins a la deriva. El problema és que no ho estan, de capacitats, com tampoc ho està el candidat alternatiu, Enric Enrech. Cap dels tres ­esmentats, Carulla, Llinares, Enrech, disposa ni dels coneixements ni de l'experiència que calen per conferir un rumb cultural, és a dir musical, al Palau. És a dir, a l'Orfeó Català.

Xavier Bru de Sala
El Periódico de Catalunya