Cerca de notícies

Enquesta

Tot Mestres Quadreny

19/10/2010 |

 

L'Arts Santa Mònica repassa en una exposició la carrera d'aquesta personalitat essencial de l'avantguarda musical catalana de la segona meitat del segle XX.

Va escodrinyar el procés creatiu de Miró per emular-lo en les seves peces musicals “Tinc molt clar que sense Miró la meva música no seria com és”. Una llarga llista de creadors han begut del poderós doll mironià, però ben pocs poden proclamar-ho amb veu exultant com Josep Maria Mestres Quadreny (Manresa, 1929). Es van conèixer a mitjan anys cinquanta en les tertúlies dominicals que organitzava a casa seva l'arquitecte i historiador de l'art Josep Francesc Ràfols. “Miró parlava poc, ho deia tot amb el seu gest i la seva mirada”, recorda Mestres Quadreny, que rondava els 25 anys i que es va marcar un repte de difícil resolució: emular el procés creatiu mironià en la composició de les seves obres musicals.

 

No és casual, doncs, que l'exposició que l'Arts Santa Mònica ha decidit dedicar a aquesta personalitat essencial de l'avantguarda musical catalana de la segona meitat del segle XX comenci amb un projecte artístic que va liderar Miró a principi dels anys seixanta: Cop de poma.

Miró va convidar quatre creadors en una aventura multidisciplinària del tot singular perquè enllaçava la vella guarda de l'avantguarda d'abans de la guerra amb els tendres i enèrgics talents d'aquells anys de tenebrosa postguerra: Joan Brossa, Antoni Tàpies, Moisès Villèlia i Josep Maria Mestres Quadreny.

Cop de poma va veure la llum el 1963, en una edició de 30 exemplars que va impulsar Joan Prats. Contenia cinc meravelloses estampes de Miró; les cobertes eren del geni de Tàpies; la tanca, de Villèlia; el títol i el text, de Brossa, i la música, de Mestres Quadreny.

Amb una entrada tan contundent, l'exposició de l'Arts Santa Mònica, que s'alimenta del magnífic arxiu del mestre, no ha de recórrer a cap al·legat panegíric ensucrat per reivindicar amb força l'excepcionalitat de l'univers creatiu de Mestres Quadreny, que malgrat tot encara no ha rebut la consideració que la seva carrera es mereix.

I que segueix en actiu, com fa molt bé d'emfasitzar l'exposició en lluir una obra composta expressament per a l'ocasió: du per títol Trànsit boreal i és una peça electroacústica aleatòria que els visitants transformen amb els seus moviments, gestos i passos per l'edifici de Santa Mònica. Com altres temes que duen la seva signatura, Trànsit boreal enalteix una música d'ambientació “que sempre és semblant i diferent al mateix temps, com el mar”, explica Mestres Quadreny.

Flanquejat per Cop de poma i Trànsit boreal, el visitant s'enfronta a altres treballs clau de la carrera del mestre, com ara la seva primera peça electroacústica, Peça per a serra mecànica, de l'any 1964, que va composar inspirat, arrauxat i suggestionat per la varietat de sons que emergien de la serra mecànica que feia servir Villèlia per crear les seves escultures.

“Mestres Quadreny és la figura de l'avantguarda musical més rellevant després de Robert Gerhard”, exclama Oriol Pérez Treviño, que s'ha fet càrrec del comissariat de l'exposició compartint la responsabilitat amb Manel Guerrero. I sentencia Pérez Treviño: a més d'un compositor de creativitat titànica, Mestres Quadreny és un intel·lectual que en els temps de reculada que corren caldria escoltar amb molta més atenció quan denuncia que la cultura no pot ser un objecte de consum i que, manllevant les paraules del seu bon amic Brossa, tot és qüestió de canviar de mentalitat: “L'art no és una força d'atac sinó una força d'ocupació”.

Maria Palau
El Punt