Cerca de notícies

Enquesta

Seiji Ozawa recupera una òpera prohibida pels nazis

25/12/2002 |

 

Ozawa ha assumit aquesta temporada el càrrec de director musical de l'Òpera de Viena. Per a la primera nova producció que hi dirigeix, ha triat un títol prohibit pels nazis.

Es tracta de Jonny spielt auf, d'Ernst Krenek, una òpera que va causar furor el 1927, quan es va estrenar a Leipzig. Els papers principals d'aquest nou muntatge són interpretats per Bo Skovhus, Nancy Gustafson, Torsten Kerl i Peter Weber. El director escènic és Günter Krämer, en substitució del traspassat Herbert Wernicke. Com reconeix Ozawa, no es tracta pas d'una escenificació dominada pel context del nazisme emergent, tot i l'època en què l'obra va veure la llum. La producció, estrenada el passat dia 16, continua en cartell fins al dia 2 de gener, i tornarà a l'escenari de la Staatsoper el pròxim mes de maig.
Casat en primeres noces amb una filla de Mahler, deixeble de Franz Schreker i amic de Kokoschka, Krenek (1900-1991) es va relacionar amb tot el cercle de compositors d'àmbit vienès, com ara els aplegats al voltant de Schönberg. Al principi va compondre algunes obres avantguardistes, però va tornar a l'expressionisme tonal i popular per crear una òpera que va saber sintonitzar amb l'esperit dels desenfrenats anys 20.
El protagonista, Jonny, és un violinista negre de jazz. Tot i que no respon ben bé a l'etiqueta d'òpera-jazz, la música, respectant la tonalitat, és sincopada i inclou danses de tipus shimmy i foxtrot, amb banjos i saxòfons i melodies de blues i de cants negres espirituals. L'èxit fulminant de Jonny spielt auf s'explica en part per la fascinació que exercien a Europa el jazz i els ritmes nord-americans. Krenek va xocar, però, amb els elements més reaccionaris, que no van acceptar que un negre fos el protagonista d'una òpera que insinuava que la música blanca en crisi deixaria de predominar a Europa.


Èxit i escàndol
Autor també del llibret, Krenek es va inspirar tot escoltant una banda de jazz en un hotel de Zuric l'any 1925. En certa manera, el Jonny de Krenek, igual que Kurt Weill poc temps després, va dessacralitzar i popularitzar l'òpera. Els personatges, igual que els de Wozzeck i Lulu, no eren precisament herois ni representants exemplars de grans valors morals. La figura de Jonny fou caracteritzada d'immoral, perquè robava un violí Amati a Daniello, un virtuós europeu.
Però, més que Jonny, el protagonista és el compositor Max, amb trets autobiogràfics de Krenek, que busca la síntesi entre dos mons musicals. La peculiaritat del tema, l'exotisme d'un protagonista negre, el caràcter inhabitual i informal de la música i l'espectacularitat dels muntatges escènics (amb telèfons, locomotores, cotxes, clàxons, altaveus i rètols lluminosos) deixaven el públic estupefacte, entusiasmant els uns i escandalitzant uns altres.
L'èxit de Jonny va exasperar els ànims dels grups d'extrema dreta, que van clamar contra la invasió racial de la cultura nord-americana. A l'estrena de Viena, el 1927, el partit nazi va denunciar en uns pamflets "la insolència d'una obra judeo-negroide que ensutja i profana la nostra Staatsoper". Amb l'arribada de Hitler al poder, el 1933, l'òpera va ser prohibida a Alemanya i, de retruc, a Àustria, i classificada, amb les obres d'altres compositors moderns o jueus, com a "música degenerada". L'odi racial i cultural que sentien els nazis per aquesta òpera queda il·lustrat pel cartell de l'exposició sobre Art degenerat de l'any 1938, en què figurava la imatge d'un negre tocant un saxo amb una estrella de David a la solapa.

Artur Bargay
Avui