Cerca de notícies

Enquesta

Temporada Alta alça el vol amb la imaginació de Carles Santos

1/10/2010 |

 

El músic valencià obre el festival amb 'Chicha Montenegro Gallery'. A l'obra, quatre intèrprets canten 'a cappella' penjats de cables i politges.

Teatre musicalitzat. Música dramatitzada. Art acrobàtic ¿O una cosa completament diferent? L'espectacle que estrena avui el músic Carles Santos al Teatre Municipal de Girona i que inaugura la present edició del festival Temporada Alta no és fàcil d'encasellar ni de definir. Àlex Rigola, director del Teatre Lliure, coproductor de Chicha Montenegro Gallery juntament amb El Canal, va demanar durant la presentació de l'obra que el públic vagi al teatre «amb la ment oberta, perquè l'autor se surt de la dramatúrgia clàssica i l'obra no s'explica fins que es veu». Un artista «postdramàtic», va insistir Rigola, que ha concebut un espectacle que parla de la incomunicació, de les sempre difícils relacions humanes i que fa volar els intèrprets per tot l'escenari.

 

Buscant un nou llenguatge basat en la contemplació i en la poesia de la música, Santos ha creat una obra en què quatre actors canten a capella els seus papers penjats en l'aire a través d'uns cables i politges. Un repte visual i tècnic, no només per la complexitat dels mecanismes que els permeten la constant ingravidesa, sinó perquè els cantants solen estar acostumats a recolzar-se al terra. Una plataforma ferma que els serveix de base i de trampolí per llançar la veu, com van explicar la soprano i el tenor Begoña Alberdi i Antoni Comas: «El Carles ens ha deixat sense terra i sense música, perquè l'ha resumit en quatre veus, i ens ha enfilat allà a dalt. És com si fos el primer espectacle en què participem».

OBRA FORÇADA / Una dificultat buscada i arriscada amb la finalitat de crear una cosa nova. «La gent que té moviment està obligada a fer un altre moviment. Es comporten de manera forçada, cosa que els obliga a comportar-se d'una altra manera. Tota l'obra està forçada perquè es busca una forma determinada», va explicar l'autor, que veu en aquest muntatge un paral·lelisme amb les «contradiccions» en què viuen algunes persones.

Chicha Montenegro Gallery no és una obra corrent, i el seu argument, segons l'autor, parla d'un tenor, una soprano, una contralt i un baríton, que en el temps han mantingut entre ells diferents tipus de relació, d'amistat, de convivència, d'engany, de rebuig i d'amor. Després de prendre un bany a l'alba, decideixen escriure quatre textos sobre Chicha Montenegro, i per això estableixen unes determinades regles de joc. El procés final de l'obra és la presentació de quatre textos i la lectura simultània a càrrec de Chicha Montenegro amb sorpresa final.

El director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, va qualificar Santos com «el millor artista del país, el que ha tingut una veu pròpia, però ha tingut mala sort». Elogis que van ser secundats per Rigola, que va lamentar que el govern valencià no hagi apostat mai pel talent de Carles Santos.

FERRAN COSCULLUELA
El Periódico de Catalunya