Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu uneix òpera i ballet amb l'aclamada 'Iphigenie auf Tauris'

3/9/2010 |

 

La companyia de Pina Bausch torna al coliseu després de la mort de l'artista el 2009.

El Liceu aixeca el teló demà amb Iphigenie auf Tauris, una de les peces més elogiades de Pina Bausch (1940-2009), gran renovadora de la dansa contemporània. La companyia de la desapareguda coreògrafa alemanya torna per primera vegada al coliseu amb aquesta òpera-ballet que fusiona la versió alemanya de l'òpera de Gluck amb la inconfusible dansa-teatre de Bausch. Aclamat internacionalment, el muntatge estarà en cartell fins dimarts.

 

«És difícil cantar en aquesta òpera perquè has de servir a un personatge que balla», va reconèixer ahir el tenor Nicolai Schukoff, que debuta al Liceu en el paper de Pílades. La soprano Elisabete Matos (Ifigènia) i el baríton Christopher Maltman (Orestes) completen el trio de veus protagonistes que se sentiran molt però es veuran poc, ja que el protagonisme en escena és per als ballarins. Les veus solistes ocuparan les llotges de prosceni mentre que al fossat se situaran el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell

de les Terres de Lleida, a les ordres de Jan Michael Horstmann, que fa 18 anys que és director musical d'aquesta producció. «Intento combinar tota l'expressivitat de la música postbarroca i tocar-la com si fos un concert de rock, amb una mica de Mahler o Bruckner, com Pina volia», va dir Horstmann.

Bausch va crear aquesta obra el 1974 inspirant-se en l'òpera de Gluck que recrea la tragèdia grega d'Eurípides. La coreografia es manté fidel a l'original, va explicar Dominique Mercy, director actual de la companyia amb Robert Sturm. «Nosaltres i els ballarins de la companyia som conscients de la responsabilitat de seguir junts i cuidar el seu llegat», va assegurar Mercy, que durant anys va ballar el rol protagonista d'Orestes.

Al Liceu, el paper recau en el jove barceloní Pablo Aran. El repartiment es completa amb Ruth Amarante (Ifigènia) i Fernando Suels, com a Pílades -amiga de l'ànima d'Orestes o alguna cosa més-. «La relació és ambigua però cadascú que ho interpreti com vulgui», va dir Aran.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya