Cerca de notícies

Enquesta

Ritmes otomans

12/7/2010 |

 

Jordi Savall i Hespèrion XXI descobreixen les músiques de la cort turca del segle XVII en diàleg amb la tradició sefardita i armènia a ‘Istambul 1710', avui al Grec.

Barcelona València
“Els ritmes de totes aquestes peces són inimaginables pels europeus” Sobre Istambul com a cruïlla de civilitzacions s'han vessat rius de tinta. Font d'inspiració per a novel·listes i matèria inesgotable per als historiadors, ningú s'havia plantejat, però, com sonava en ple segle XVII aquesta ciutat esplendorosa, objecte de lluites entre musulmans i cristians al llarg dels segles.

 

En una nova aventura musical, el violagambista i director Jordi Savall ha recuperat el llegat sonor d'un compositor de l'època, Dimitrie Cantemir (1673-1723), autor d'una de les compilacions musicals més importants que es conserven, El llibre de la ciència i de la música (1710), i n'ha fet un enregistrament selectiu que ara presenta al Festival Grec de Barcelona amb el nom d'Istambul 1710. Un total de setze músics d'Armènia, Turquia, Bulgària, Grècia, Israel, Marroc i l'Estat espanyol interpretaran aquestes peces al costat de Savall, que tocarà la lira d'arc i rebab (instrument de corda d'origen aràbic).

“Els ritmes d'aquestes composicions són inimaginables pels europeus, ja que combinen els compassos amb una complexitat”, comenta Savall. El musicòleg subratlla, també, el gran nivell d'improvisació que requereixen per part dels intèrprets: “Com la música medieval, només es dóna la melodia, la resta es crea al moment. Així, l'estructura és del segle XVII, però la manera de tocar-la és d'avui i cadascú hi aporta la seva interpretació del moment”.

A banda del llegat erudit otomà, que suposa una tria de les 355 composicions recollides per Cantemir –“les més boniques”–, Savall ha inclòs en l'espectacle cançons populars sefardites i armènies de l'època que seran interpretades per Montserrat Figueres i l'armeni Razmik Amyan. “Les cançons sefardites narren com els hebreus vivien els seus cicles de vida. Provenen d'una tradició ibèrica medieval en què es dóna importància a la melodia i a l'emoció del text, per això tenen una gran intensitat”, explica Montserrat Figueres. Aquest diàleg musical entre peces cultes i populars, així com entre diferents religions, respon a una realitat històrica “poc coneguda” a Occident: “Els otomans van ser molt més tolerants que quan afrontaven Occident amb els exèrcits. Els cristians van poder continuar vivint-hi i van acollir els sefardites expulsats d'arreu. De fet, la majoria dels músics més prestigiosos eren d'origen sefardita, armeni o grec.”

Actualment, Savall prepara un nou enregistrament al voltant de la dinastia Borja, que veurà la llum el setembre. Aborda el món Romà en el període que va des de la conquesta de València fins a la mort de Francesc Borja.

Un nou conveni

El concert d'avui s'emmarca dins un nou conveni signat amb l'Ajuntament de Barcelona per oferir concerts a llocs històrics de la ciutat. Alguns dels indrets que seran escenari dels concerts són el Saló del Tinell, el monestir de Pedralbes o la capella de Santa Àgueda.

Valèria Gaillard
El Punt