Cerca de notícies

Enquesta

Luxe a l'Esmuc

14/6/2010 |

 

Abans no han aconseguit gaudir d'un estatus acadèmic homologable al de la resta dels seus familiars simfònics, els anomenats instruments catalans -que és l'excloent epígraf que engloba els inherents a la cobla- han passat per diverses vicissituds. El camí no ha estat fàcil, i mentre s'ha construït ha calgut rescabalar quotes d'equiparació allà on s'ha pogut, sovint més per l'abnegació dels docents que l'han desenvolupat que per la credibilitat que li atorgaven els responsables acadèmics de cada moment. Per sort, la regulació artística que va afavorir la creació de l'Escola Superior de Música va arribar en un període de maduració suficient com per permetre que, si més no sobre el paper, el tible, la tenora, el flabiol i el fiscorn assolissin la quota d'acceptació acadèmica que els pertocava per justícia.

Irònicament, aquesta fita ha coincidit amb el període històric d'aquests instruments que menys filiacions recull. El migrat grau de vocacions que desperten entre els nous estudiants és inversament proporcional a la increïble qualitat dels instrumentistes que configuren les cobles actuals. En això segon, l'Esmuc no ha tingut temps de tenir-hi gaire a veure, però sí que pot tenir molt a veure en la recuperació dels índexs de popularitat entre els nous estudiants. I una manera molt hàbil de fer-ho és a través del cicle de concerts per a Grans Conjunts de l'Esmuc, dels quals aquesta tarda té lloc el de cobla. L'esperada batuta de Joan Albert Amargós dirigirà aquesta formació innata amb un programa dens i atractiu, basat en la creació més contemporània de la cobla amb obres de Cassú, Chamorro, Blay, Camp, Gasull i Amargós. Una batuta i un programa que fan agafar afició, no només als instrumentistes, sinó també als membres de la platea.

Josep Pasqual
Avui