Cerca de notícies

Enquesta

'Sayonara', mestre

6/6/2010 |

 

Un emocionat Eiji Oue va dir adéu a l'OBC amb un aplaudiment de 12 minuts. El públic de l'Auditori i els músics el van ovacionar.

 A l'Auditori es va viure un ple absolut i aclaparador en l'últim programa d'Eiji Oue com a titular de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). En la primera entrega, la de divendres, es respirava en l'ambient aquell nervi latent que només cristal·litza en les grans ocasions. No n'hi havia per a menys després de la divisió d'opinions generada per la negativa de la gerència a renovar-li el contracte. Oue se'n va deixant enrere una estela de controvèrsia i d'entrega passional, amb seguidors que l'adoren.

 

Des que va pujar a l'escenari va quedar clar, una vegada més, que el director japonès ha conquistat públic i orquestra amb la seva personalitat carismàtica i comunicativa. Agradi més o menys, i més enllà del seu efectisme extravertit, s'ha de reconèixer que hi ha molt pocs professionals com ell. El cert és que, amb intel·ligència, va apostar en el seu comiat pel risc, programant ni més ni menys que la Simfonia núm. 2, en do menor. Resurrecció, de Mahler, un repte per a qualsevol director i per a qualsevol orquestra i un picada d'ullet al seu sayonara particular. De memòria i amb verdadera solemnitat Oue es va enfrontar a un primer moviment desbordat d'una grandiloqüència molt ben argumentada, plena de so (excel·lents el metall i la percussió) i amb instants d'emoció a la mahleriana, absolutament envoltants. Tot i que es va sentir una mica de brutícia en els pizzicati i un cert desequilibri de ­conjunt, el segon i el tercer moviments no van estar exempts de sentit irònic i gran bellesa, amb l'OBC entregada al caràcter melòdic d'aquesta gran obra.

El gran afecte amb què Mahler va compondre per a les veus greus femenines va fer que en aquesta ocasió es pogués gaudir dels esplèndids mitjans i del lirisme de la contralt Lilli Paaskivi. Les diferents atmosferes que formen la grandiosa última part d'aquesta catedral sonora van permetre a l'OBC protagonitzar alguns dels passatges més interessants. Totes les seccions van estar molt en guàrdia, incloent-hi les bandes internes, i va destacar un colpidor Orfeó Català i la gran veu de Marta Mathéu juntament amb la de Paaskivi a l'Auferstehung (Resurrecció) que dóna nom a l'obra, en un final memorable i captivador.

Dotze minuts d'aplaudiments, amb un Oue en la seva millor faceta de showman, van acomiadar el concert del titular. Sayonara, mestre.

MANEL CEREIJO
El Periódico de Catalunya