Cerca de notícies

Enquesta

El Liceu estrena 'Els pits de Tirèsias', una òpera bufa surrealista de Poulenc

22/5/2010 |

 

Dirigida per Emilio Sagi i interpretada per la soprano Maria Bayo, només s'oferiran dues funcions, el 27 i 28 de maig

 

El Gran Teatre del Liceu estrenarà el proper 27 de maig el muntatge de l'òpera bufa surrealista Els pits de Tirèsias, del compositor i pianista francès Francis Poulenc, en una versió dirigida per Emilio Sagi, i interpretada per la soprano navarresa Maria Bayo.

Es tracta d'una coproducció amb el teatre Arriaga de Bilbao, on es va poder veure l'any passat, amb direcció musical del valencià Josep Vicent, i que a Barcelona només oferirà dues funcions -27 i 29 de maig-perquè quan es va presentar la proposta la temporada ja estava tancada i només s'han pogut programar dues passades.

Un entusiasmat Emili Sagi, d'orígens catalans encara Oviedo de naixement i formació, ha explicat aquest migdia en roda de premsa que volia des de fa molts anys dirigir aquesta obra, de tot just una hora de durada, però era conscient que "s'ha de tenir moltes ganes, perquè sempre comporta un escàndol fer-la ".

Reflexió sobre els rols masculí i femení
Estrenada a París l'any 1947, a partir d'un drama surrealista de Guillaume Apollinaire, de 1917, l'òpera reflexiona sobre els rols d'homes i dones en la societat i, segons Sagi, sobre com "tot pot ser ambigu i tot pot ser canviant ".

La protagonista Thérèse, el paper recau en Bayo, vol un bon dia deixar la cuina de casa seva, en una ciutat imaginària prop de Montecarlo anomenada Zanzíbar, per a ocupar funcions masculines. "La decisió del seu cervell-ha comentat Sagi-se la passa al seu cos i els seus pits volen, convertint-se en un home, mentre que el seu marit, que personifica els valors més masculins, acaba en una senyora amb més de 40.000 fills".

Amb aquests ingredients, el director ha reconegut que "el plat ja està mig cuinat" i ha afegit que la seva tasca ha estat "entrar en el món de l'ambigüitat total". L'acció l'ha ubicat a l'apartament d'un matrimoni modern, envoltat de fred disseny noruec, i amb molta rutina a l'esquena.

Tanmateix, el "irrefrenable ardor" que comporten els canvis de sexe fa que aquesta estada "es converteixi en una casa de boges i s'ompli de color fúcsia, amb papagais i cargols al jardí". Tant Sagi com Josep Vicent han coincidit en la qualitat i el colorit de la música, especialment en la part final, i en què, malgrat el to de comèdia que desprèn l'obra, "té un fons intel.lectual molt important".

A Bayo la va convèncer l'actualitat de l'obra 
María Bayo ha assenyalat que va conèixer l'òpera gràcies a Sagi i que va quedar ràpidament convençuda per representar-la, tant per la seva actualitat, com per "un personatge molt extravagant i totalment explosiu", encara que reconeix la seva "dificultat vocal, sempre al límit de la tessitura de la veu ".

Un dels moments més divertits de la presentació de l'espectacle ha estat quan la cantant ha recordat que apareix a l'escenari "gairebé en roba interior, molt, molt sexy, amb un cotilla molt bonic", el que abans mai havia succeït.

"La història-ha prosseguit-és que Theresa es treu els pits i jo estic pensant en posar-me. Precisament, parlant amb Emilio, ell em va dir que havia pensat en el meu perquè no tinc molta cosa, mentre que d'una altra artista de la qual també parlàvem, va dir que no podria fer l'obra perquè té massa pit ".

Francis Poulenc, que va ser amic de Picasso, no va obviar en l'obra els referents històrics del moment, com la Segona Guerra Mundial, sense oblidar la ironia i fins i tot el sarcasme. Per Sagi, el que volia és que el públic es divertís, i ell mateix ha argumentat que als teatres ara cal anar a gaudir, "per bé o per mal. Abans, durant el franquisme, si havíem de fer classes, però en l'actualitat aquestes s'ofereixen a les escoles ia les universitats ".

La Vanguardia