20/5/2010 |
El director general de L'Auditori, Joan Oller, té una fixació amb les crispetes. Entén que l'equipament ha de generar més recursos que les entrades (preveient la caiguda en patrocini i institucions). Considera que s'ha de trobar reclams per a les 482.000 persones que van passar l'any passat per L'Auditori. Posa d'exemple els cinemes, que ingressen més per les gominoles que pels tiquets. També està convençut que cal rearmar pedagògicament els concerts perquè esdevinguin vitals per a l'espectador per distanciar-se del perill d'avui que competeix a la cartellera cultura i entreteniment (un oci vinculat a les crispetes, sovint). Oller planteja que es puguin oferir gravacions del concert acabat de sentir, una fórmula per combatre la caiguda de la venda de discos.
L'Auditori fa 10 anys que està inaugurat, però encara està en obres. Gairebé acabat d'inaugurar el Museu de la Música (2007), es va emprendre el projecte de fer una quarta sala. Les obres, del pla Zapatero haurien d'acabar abans de l'estiu. Costa posar una data a un edifici que s'havia d'inaugurar el 1992 i que no va fer el primer concert fins al 1999, «després de la Sagrada Família és l'obra que més s'ha allargat a Barcelona» diu irònic Oller.
El director general va participar ahir al Tribuna Ateneu Barcelonès. El president de l'Ateneu, Oriol Bohigas, va admetre l'error urbanístic de creure que, amb el TNC, obririen un nou pol cultural. Oller corregeix que, amb l'altura de l'Agbar, sembla que les Glòries s'hagin apropat al centre. El vicepresident, Ferran Mascarell, va preguntar-li per què entestar-se tant a justificar la necessitat de l'equipament quan ja està consolidat. Oller afirma que serà feina de les institucions culturals en aquests temps de crisi i que, fa una dècada, el Millet del Palau liderava l'opinió que no era necessari. Ara, l'expresident (que Oller no va voler anomenar) és notícia per un altre afer, més relacionat amb el fet que es pagava crispetes amb butxaca aliena.
Jordi Bordes
El Punt