Cerca de notícies

Enquesta

‘El cavaller de la rosa’ torna al Liceu després de 25 anys

10/5/2010 |

 

El director d’escena trasllada l’acció del segle XVIII a la dècada del 1950. Un magnífic repartiment interpreta, a partir d’avui, l’òpera de Richard Strauss

Una de les òperes més populars de Richard Strauss, El cavaller de la rosa, torna aquesta nit al Liceu després de 25 anys sense ser representada. El coliseu barceloní acull aquest retorn en una aclamada producció de l’òpera de Dresden, que el director Uwe-Eric Laufenberg ambienta a la Viena dels anys 50. L’orquestra i els cors del Gran Teatre del Liceu i un magnífic repartiment, amb Michael Boder a la batuta, titular de l’orquestra, interpretaran set funcions.

La partitura d’El cavaller de la rosa té poc a veure amb la de Salomé i Elektra. Strauss abandona en aquesta obra els sons moderns, i deixa el camí de Schönberg i Stravinski per recuperar la claredat conceptual i expressiva d’èpoques clàssiques. Es recrea en melodies exuberants i embriagadores harmonies. «El més complicat és trobar l’estil correcte, un to vienès, i mostrar els detalls de la partitura», va assenyalar Boder.

UNA OBRA DE DONES / Estrenada a Dresden el 1911, El cavaller de la rosa representa la culminació de la col·laboració entre el compositor Richard Strauss i el poeta Hugo von Hofmannsthal. És una òpera de dones que cavalca entre l’humor (Hofmannsthal la va definir com una comèdia amb música) i la melancolia. Aquesta última l’aporta el personatge protagonista, una dona que percep l’inexorable pas del temps, interpretada per l’excel·lent soprano austríaca Martina Serafin. Ella encarna la princesa Werdenberg, coneguda popularment com a Mariscala. Casada amb el mariscal, un alt comandament militar a qui gairebé no veu i amb el qual es va unir mitjançant un matrimoni de conveniència, s’adona de l’error que suposa intentar recuperar la joventut perduda amb el seu amant de 17 anys, que interpreta Sophie Koch, mezzosoprano que es transvesteix per partida doble, ja que el seu personatge d’home es disfressa de criada en alguna escena. La Mariscala prendrà una dura decisió: enviar el seu amant a trobar-se amb la innocent Sophie (Ofèlia Sala, soprano), filla del senyor de Faninal (Franz Grundheber, baríton), un nou-ric amb ànsies d’emparentar-se amb l’aristocràcia que ha arreglat el casament de la seva filla amb el vell verd baró Ochs (Peter Rose, baix), personatge grotesc a qui la Mariscala no suporta.

«El meu personatge és una dona d’avui, moderna», va destacar Serafin, que lidera un destacat i ampli repartiment que compta amb l’admirat tenor Josep Bros, entre altres. El barceloní encarna el cantant italià que apareix en el primer acte. «Canto només una ària però és difícil perquè té una tessitura molt aguda. No és estrany que l’hagin cantat grans tenors», va recordar Bros, que al novembre celebrarà la majoria d’edat al Liceu, 18 anys de la seva primera Anna Bolena al coliseu de la Rambla.

AUTENTICITAT / «Intento plasmar en escena tots els detalls de la música, fins i tot els més mínims», va destacar Laufenberg, director d’escena. «Més que aprofundir en la vena burlesca de l’obra, m’interessa transmetre la seva autenticitat perquè, si ho aconsegueixes, la part còmica surt sola», va afegir aquest creador que ha demostrat ser un gran coneixedor de Strauss. Precisament va presentar al Liceu una aplaudida versió d’Ariadne auf Naxos. Al traslladar l’acció del segle XVIII a la Viena del 1955, que recupera la sobirania després d’haver-se associat amb Hitler en la segona guerra mundial, Laufenberg mostra les contradiccions d’una societat aparentment respectable però plena de pecats.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya