Cerca de notícies

Enquesta

Joan Guinjoan: "He fet la música que volia, sense concessions"

5/5/2010 |

 

Entrevista: Joan Guinjoan El degà dels compositors s'inspira en el sincrotró Alba

 

Degà de la música catalana, Joan Guinjoan és una de les veus més reconegudes en el món de la música contemporània. Als molts premis que ha rebut s'hi ha sumat aquesta setmana el premi CD Compact al millor enregistrament pel seu disc Música de cambra, interpretat pel Trio Kandinsky. I divendres estrena obra d'encàrrec amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya dirigida per Ernest Martínez Izquierdo.

L'obra està inspirada en el sincrotró. No és el primer cop que fa una composició relacionada amb la ciència.

Sí, el 2003 vaig fer Verbum, sobre el genoma, i ara fa dos anys en Francesc Ferrer, director de la Residència d'Investigadors, i Ramon Pasqual, director del sincrotró, em van encarregar una peça sobre electrons i electroimants per a la inauguració del sincrotró Alba. Potser hauria estat millor que la fes algú que es dediqués a la música electroacústica o als samples, ja que jo al final els he fet una simfonia per a orquestra, la meva Tercera simfonia.

Venint de vostè tampoc deu ser gaire clàssica.

Em vaig plantejar una estructura clàssica en tres moviments, un moderatto agitato inspirat en els electrons que em permet jugar amb diferents instruments i que és un procés acústic global fins a l'aglomeració de sons, però que alhora tracta la corda com si fos un quartet, un segon moviment calmo que vol reflectir què es fa a les 7 o 8 finestres-laboratoris de l'edifici i que té format de glissando que et porta a diferents instruments solistes, i el tercer temps, vivo, és una festa, un rondó amb molts elements rítmics afrocubans en què tornen a aparèixer els electrons i que acaba de forma molt brillant amb tubes, trompes i trompetes.

L'altre dia Zapatero va fer una visita a l'edifici.

Sí, a mi també m'hi van convidar i al final li van regalar la partitura de la meva obra.

Com se sent amb aquesta nova estrena?

Estic molt content amb la feina feta, a la meva edat m'hauria d'estar avorrint molt [diu burleta], però tinc encàrrecs fins al 2013, que vaig fent al meu ritme i no els deixo que em paguin fins que els acabi per si no hi arribo. Ara he de fer un Concert de percussió i orquestra per a l'Orquestra de Cadaqués, l'ONE m'ha encarregat un Rèquiem, que penso que serà per a mi mateix, i també un Concert d'acordió i orquestra per a Iñaki Alberdi.

Què és el que més ha canviat en aquests anys?

Fins als anys 60 vaig ser pianista, però entre el 60 i el 65 es va produir la mutació cap a compositor. Jo considero que la meva primera obra és Fantasia per a clarinet i piano (1964), després va venir l'època de Diabolus in Musica, amb els quals vam fer molta feina, des de monogràfics de compositors de l'època a una setantena d'estrenes, i sense cap subvenció! Vivim en un país que no es recorda de res. Josep Bartomeu, un gran mecenes dels anys 50 a qui encara ningú ha fet cap homenatge, organitzava grans concerts, va estrenar una obra de Stockhausen; compositors extraordinaris com Joan Manén, a qui cal redescobrir, Lluís Millet o Eduard Toldrà, un dels millors músics del país, gent que van lidiar amb el franquisme i encara no se'ls ha reconegut degudament. Potser ens hauríem de deixar estar de Madrid i recolzar-nos en nosaltres mateixos. Als anys 70 hi havia molt menys mitjans però molta més il·lusió.

Satisfet de la feina feta?

Als meus 78 anys segueixo tenint encàrrecs, he treballat la música des de tots els punts de vista, inclús portant-la a les escoles des de l'Ajuntament, vaig crear Diabolus, he fet tasques de divulgació... I sobretot, he escrit la música que jo volia fer, sense concessions. I ara ja està fet, i si interessa bé i si no també.

Què creu que faria falta per a una vida musical saludable a Catalunya?

Fa falta un motor, un centre de reunió de compositors i aficionats, un lloc on sistemàticament es facin concerts. De talent, aquí, n'hi ha molt.

Marta Porter
Avui