Cerca de notícies

Enquesta

Xavier Güell: «Barcelona no ha de ser un desert en música contemporània»

4/5/2010 |

 

Vibra amb la música contemporània. Per això li costa entendre que els sons del segle XX i XXI escassegin a Barcelona. Ho tornarà a intentar a partir d’avui fins al dia 8, amb un interessant cicle a l’Espai Cultural Caja Madrid que connecta música i arquitectura a través d’obres d’Edgar Varèse, Iannis Xenakis i Pascal Dusapin.

–¿Què tenen en comú música i arquitectura?
–Moltes coses, com mostren els compositors del cicle. Xenakis, per exemple, va ser col·laborador de l’arquitecte Le Corbusier quan va arribar a París exiliat de Grècia.

–¿El Poème electronique, de Varèse, és una de les obres més representatives d’aquesta connexió?
–Sens dubte. Varèse la va compondre per al Pabellón Philips que va construir Le Corbusier amb l’ajuda de Xenakis, el 1958, per a l’Exposició Universal. El so es projectava per tot l’espai a través de centenars d’altaveus, juntament amb llums i imatges. Le Corbussier va fer una pel·lícula de vuit minuts per a aquest fi. Una experiència electrònico-espacial total.

–¿A quin tipus de públic van destinats aquests set concerts?
–A tothom, especialment als joves. Els pares de la música electroacústica són Xenakis, Varèse i Stokhaussen, que ja vaig portar al Sónar perquè entenguessin quin és l’origen de tot el que ballen. Però si en volen saber més que vinguin abans. Cada concert disposa d’una conferència prèvia a les 18.30 hores.

–¿Tornaria a treballar amb el Sónar?
–Per descomptat. He impulsat diversos cicles de música contemporània i ara que la Fundació Caixa Catalunya ha deixat d’organitzar-los i que l’Auditori no tindrà Nous Sons la temporada que ve m’esforçaré més per establir vincles entre Madrid i Barcelona perquè allà es fan moltes més coses. Barcelona no pot ser un desert en música contemporània.

–¿Pot quedar descavalcada?
–Espero que no. Barcelona és una ciutat moderna i la música d’avui hi ha de ser present com passa amb les arts visuals, l’òpera i la dansa contemporània. L’art sonor contemporani requereix grans intèrprets. I aquest cicle compta amb el pianista Nicolas Hodges, l’Ensemble Recherche i l’Arditti String Quartet, entre altres.

–Vostè es va traslladar a Madrid ¿Com ens veu des de la capital?
–Aquí hi ha compositors magnífics però estan desatesos. Cal recolzar al talent. Un país fort ha de protegir els seus creadors ja que l’art és un gran ambaixador.

–¿S’imagina programant alguna cosa al Palau de la Música?
–Espero que la crisi soferta serveixi perquè reorientin de veritat tota la seva política i siguin un referent per als nous creadors.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya