ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Ainhoa Arteta, a mig gas

29/4/2010 |

 

La soprano va reaparèixer després de ser mare amb peces d’Albéniz i Granados.

 

Hi ha poques artistes amb el poder de convocatòria d’Ainhoa Arteta. Capaç d’unir el seu ganxo musical amb el de la seva popularitat mediàtica, atrau un públic aficionat però també el que no s’acostuma a veure als concerts de clàssica. Aquest fenomen es va tornar a posar de manifest dimarts a la nit a l’Auditori.

La cantant reapareixia després de la seva recent maternitat i hi havia tanta curiositat per calibrar el seu moment artístic com per veure si havia recuperat la seva esvelta figura. Ningú en va sortir decebut, tot i que la seva va ser una reaparició a mig gas, marcada per la idea de trobar la forma abans d’enfrontar-se a projectes diferents dels d’aquesta gira amb l’Orquestra de Cadaqués, en què participa amb un limitat repertori a la primera part.

Arteta va ser rebuda calorosament quan va aparèixer amb un vestit llarg i vermell amb tirants. Des de la localitat on ens van ubicar només la vam sentir d’esquena, sense garanties per valorar el seu estat vocal tot i que sí per percebre la frescor melodiosa que acostuma a donar un descans com el que ella ha fet.

Segura i extravertida va despatxar les sis cançons italianes d’Albéniz, d’entre les quals va destacar el desbordant final de Morirò i l’exigent Una rosa in dono. Tant l’artista com el director, Gianandrea Noseda, es van adaptar als inspirats arranjaments d’Albert Guinovart, molt brillants a les peces de la Suite espanyola del compositor de Camprodon Cadis, Astúries, Còrdova i Castella.

EL MILLOR, ‘ADAGIO ESPRESSIVO’ / Les obres del nacionalisme musical, dirigides per un vehement i detallista Gianandrea Noseda, van trobar un ràpid ressò. El director es va mostrar accelerat a la Simfonia número 2 de Schumann, interpretada a la segona part i aplaudida contra el que és habitual entre moviment i moviment. El millor va ser l’Adagio espressivo, clímax romàntic de l’obra.

Arteta va tancar l’actuació amb quatre tonadilles de Granados. Amb les mans a la cintura va interpretar La maja de Goya, El majo tímido, El tralalá y el punteado i El majo discreto. Dedicada a totes les Montses va cantar la seva habitual propina, O mio babbino caro de Puccini. Ovació, flors i gairebé volta a la plaça.
 

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet