Cerca de notícies

Enquesta

El Festival de Música Antiga il·lustra el trencament amb els mestres dels músics del segle XVII

27/4/2010 |

 

El Festival de Música Antiga il·lustra el trencament «respectuós» amb els mestres dels músics del segle XVII.

Ara fa 400 anys que els compositors van buscar una nova base per escriure els seus temes. De la polifonia dels seus mestres, autors com ara Claudio Monteverdi van traslladar el pes de la composició a la paraula i, per tant, aquella idea revolucionària, que va donar pas a la consolidació de l'òpera, va trencar amb la tradició barroca. El director del XXXIII Festival de Música Antiga de Barcelona, Jan Van den Bossche, matisa que el trencament de Monteverdi, com el d'un altre gran estol de compositors italians, anglesos i de l'Estat espanyol, va ser «respectuós» amb els coneixement apresos dels seus mestres. Una dotzena de concerts i la invitació a una vuitena de joves valors europeus són la base d'aquest cartell que pretén il·lustrar com es fornien les noves músiques al voltant de l'any 1610. Pel director del festival, aquest canvi també es dóna en els compositors del segle XX.

 

El festival va començar dijous passat. Diumenge es va interpretar Vespro della Beata Vergine, de Monteverdi, la peça que marca el canvi de tomb musical del segle XVII. Es combina la polifonia inicial amb la nova música, en què les paraules deixen de ser esclaves de l'harmonia. Avui hi ha el tercer concert en què Diego Ares interpreta obres de Sweelinck, Cabezón, Gibbons, Cabanilles i Byrd al clavicèmbal. Per dimecres, a l'església de Sant Felip Neri, hi ha programada l'actuació de Stile Antico, una formació vocal anglesa que alterna el Rèquiem de Tomás Luis de Victoria amb les obres de Byrd. El festival de ciutat s'allarga fins al 10 de maig. El cartell també inclou el cor Madrigal (1 de maig) i La Caravaggia (8 de maig), una coproducció del Festival de Músiques de Torroella de Montgrí.

Com ja és tradicional, el festival és l'aparador de nous valors de música antiga. Si en els primers anys no hi havia mai cap participant del país, darrerament s'ha anat incrementant el percentatge gràcies a la bona labor dels diferents centres de música. L'any passat, les actuacions al carrer (a l'arxiu de la Corona d'Aragó, al pati de les Bones Lletres i a la plaça de Sant Felip Neri) van aplegar 5.000 persones. Dels vuit grups, quatre interpreten música barroca; una, medieval (la formació Música Fantasia del Canadà), i tres s'emmarquen en el classicisme.

J.BORDES
El Punt