Cerca de notícies

Enquesta

Plácido Domingo captiva La Scala de Milà en el retorn després d’un càncer

17/4/2010 |

 

L’artista es va mostrar plenament recuperat sis setmanes després de la seva intervenció de còlon.El cantant espanyol, en el seu debut com a baríton, va compondre un sòlid ‘Simon Boccanegra’ de Verdi

Emoció a flor de pell a La Scala. Els bravos i aplaudiments, amb quatre aïllades esbroncades contestades per la resta del públic, van coronar la interpretació de Plácido Domingo com a duc de Gènova en l’òpera Simon Boccanegra de Verdi en la nit de la seva reaparició després d’haver superat una intervenció, fa sis setmanes, d’un càncer de còlon. Triomf d’aquest torejador líric a la principal plaça verdiana enfrontant-se al seu primer paper com a baríton després de cantar més de 130 rols de tenor en la seva llarga carrera.

Els espectadors van recompensar l’incombustible mestre amb aclamacions quan va aparèixer sol al final de la funció. Les mostres d’afecte i admiració no eren una prolongació de l’homenatge que el teatre li va tributar el 9 de desembre passat per commemorar els 40 anys del seu debut a la sala, sinó un inequívoc suport a la seva sòlida actuació. La soprano Anya Harteros, que ja havia arrasat al Tannhäuser de La Fura i Mehta, i el tenor Fabio Sartori van ser els altres triomfadors de la gran nit d’òpera d’ahir. La representació va ser seguida amb gran expectació, i van quedar en un segon pla els altres membres del repartiment. La direcció musical de Daniel Barenboim va ser, en canvi, rebuda amb divisió d’opinions.
Plácido va viure aquest retorn amb especial intensitat. «Verdi a La Scala duplica l’alegria de tornar als escenaris», havia dit dies abans el cantant. L’artista va exhibir una gran entrega i va posar tota la força i energia que requereix un paper que és especialment temut pels barítons i que ell ja va intentar assumir el 1959 presentant-se a una audició de l’Òpera de Mèxic. El tenor va demostrar que la seva greu afecció no ha afectat el seu rendiment, entre altres raons perquè per a la seva recuperació no hi va haver necessitat d’aplicar-li quimioteràpia.

«Em sento un altre cop al 100% de les meves possibilitats físiques i em fa particularment feliç haver-ho demostrat amb aquest rol, que és l’últim que vaig cantar abans de caure malalt al Japó», va declarar a aquest diari, visiblement satisfet, a l’acabar la representació. «En aquests moments no penso en la retirada, sinó que sigui la meva veu la que decideixi quan he de deixar-ho». També va agrair al públic de Milà la seva «extraordinària acollida».

ENORME PRESÈNCIA ESCÈNICA

Com ja va passar amb aquesta mateixa producció a Berlín i al Metropolitan de Nova York, Domingo es va posar immediatament a la pell del corsari i ho va fer des d’aquella veu de tenor amb gran capacitat per a sortir-se’n en el registre greu i aquell meravellós fraseig que li va permetre construir un Simon Boccanegra de primera. Embolicat amb un mantell púrpura de vellut va imposar la seva enorme presència escènica. La llum i foscor del personatge van desfilar per la seva paleta de colors vocal i va brillar la seva tasca de conjunció amb els altres cantants, tant en els duos com en els trios, amb un final realment captivador. Sensible en els moments de més intimitat i contundent en els concertants, Domingo no es va acovardir mai davant la dificultat del seu paper.

El muntatge de la producció d’aquesta història d’intrigues polítiques i obscurs interessos de poder a càrrec de Federico Tiezzi tampoc va agradar a tothom, però això és una cosa habitual en un teatre en què l’exigència voreja el límit. Plácido, de 69 anys, volia que aquest difícil paper tanqués la seva carrera com a cantant, però veient el que va passar ahir i els seus nombrosos projectes, entre ells un Rigoletto a Mantova i la versió operísitica d’El cartero de Pablo Neruda, encara li queda molta corda.

CÉSAR LÓPEZ ROSELL
El Periòdico de Catalunya