Cerca de notícies

Enquesta

El Palau de la Música sota el franquisme

15/4/2010 |

 

El Palau de la Música Catalana, més enllà de ser una institució musical, s'ha presentat sempre com un dels grans feus del catalanisme. Amb tot, aquest edifici, seu de l'Orfeó Català, es va veure sotmès al règim franquista i als seus designis durant 40 anys. Antoni Sàbat, actual promotor musical del cicle de concerts Euroconcert i durant molts anys administrador de l'Orfeó Català, va presentar ahir un llibre, El Palau de la Música Catalana. Els anys de la repressió franquista 1936-1975, editat per Edicions de 1984, en què investiga fets clau de la història de l'edifici i del país, en un exercici de recuperació de la memòria històrica.

Sàbat explica que el llibre arrenca el 18 de juliol de 1936, dia en què Pau Casals va haver de suspendre l'assaig de la Novena simfonia de Beethoven per l'inici de la Guerra Civil i de les barricades que s'estaven muntant a la ciutat, "un concert que mai no va poder fer perquè va marxar a l'exili".

El llibre, ple d'anècdotes i fotografies inèdites, explica com el Palau va esdevenir una mena de palau de congressos per a trobades nacionalsocialistes, franquistes i de l'església ultraconservadora, en el qual s'hi van celebrar "des de misses fins a una retransmissió d'un Madrid-Barça que va acabar 2-2". Amb tot, Sàbat exposa la continuada resistència al règim que va exercir l'Orfeó, amb fets com l'anomenat "brindis del silenci" de la celebració del 50 aniversari del Palau protagonitzat per Fèlix Millet Maristany, als coneguts "fets del Palau", passant per l'inici de la Nova Cançó. En resum, un temps en què "el Palau va estar sotmès a una despòtica situació i també a una fogosa resistència", conclou Sàbat.

Marta Porter
Avui