Cerca de notícies

Enquesta

El Mozart del futur

12/4/2010 |

 

El Liceu estrena una nova producció d''El rapte en el serrall', en la qual el director escènic, Christof Loy, s'endinsa en la psicologia dels personatges i la maçoneria.

"És un dels millors espectacles que hem presentat mai al Liceu". Així de contundent es va mostrar Joan Matabosch, director artístic del teatre, en la presentació a la premsa de la producció El rapte en el serrall, que avui s'estrena al coliseu de la Rambla. En el mateix sentit es pronunciaven també el director d'orquestra Ivor Bolton i la soprano Diana Damrau, dos dels més grans especialistes d'aquest títol que debuten al Liceu. "Tenim un dels millors repartiments del món per fer aquesta obra" i "Christof Loy té una sensibilitat especial per tractar el drama humà", assegurava Bolton, un autèntic primer batuta en música barroca.

I és que El rapte en el serrall, una de les primeres òperes de Mozart, estrenada quan tenia 26 anys, habitualment ha estat tractada superficialment, com un conte de bons i dolents, cristians i musulmans i sense aprofundir gens ni mica en el caràcter dels personatges. La que avui s'estrena és una producció estrenada fa 10 anys al Théâtre de la Monnaie de Brussel·les que posa l'accent en la direcció dramatúrgica. "Si fins ara s'havia considerat una òpera banal i prescindible, amb aquesta versió Loy ens descobreix el Mozart del futur, el món de la il·lustració, el que entronca amb les Cartes perses de Montesquieu, amb el paixà, l'home magnànim i culte, el model a seguir, alhora que ens introdueix en la fragmentació dels sentiments, en l'ambigüitat de les persones i ens avança els conceptes de la maçoneria en el sentit que les religions no són tan diferents entre elles", explica Matabosch, que acaba dient que "l'òpera és una forma de criticar la civilització de l'època".

Per Bolton, "la humanitat de Mozart es veu al final de l'òpera", una humanitat que, critica, sovint s'ha pres "massa a la lleugera". "El drama humà és importantíssim, i al contrari del que fa en altres òperes, en aquesta Mozart tracta els personatges femenins amb molta profunditat".

I és que l'òpera narra el segrest per part dels sarraïns de Konstanze, una noble dama espanyola, promesa de Belmonte, la seva serventa Blonde i Pedrillo, el criat de Belmonte, i de com van a parar a l'harem del paixà Selim, el qual sorprendrà tothom en mostrar-se no com el pirata malvat amb què s'associa els musulmans a l'època, sinó com un sobirà modern i il·lustrat.

Formació cambrística

A nivell musical, Bolton ha reorganitzat l'Orquestra Simfònica del Liceu en una formació "més petita i transparent -a l'estil de les del segle XVIII-, de manera que soni com una simfonia concertant, aprofundint en la varietat de l'arqueig, en els vibratti ornamentals i en un fraseig molt ajustat". A més a més, el director va lloar la musicalitat de Loy. "Habitualment, els directors musicals ens barallem amb els directors d'escena perquè volen tallar música, sovint és la solució fàcil, però Loy sempre troba la manera de sintonitzar la dramatúrgia amb la música. No s'ha tallat ni una nota de la partitura", fet habitual en la majoria de produccions fetes fins ara. El que sí que s'ha tallat són alguns fragments del text parlat. I és que El rapte en el serrall s'inscriu en el gènere del singspiel que combina parts parlades i altres cantades, molt popular al segle XVIII.

Pel que fa a la protagonista, Konstanze, Bolton va presentar Diana Damrau com "una de les poques [sopranos] d'arreu del món que pot fer el duet final".

La soprano alemanya, una de les veus mozartianes més importants del moment des del seu debut a Salzburg el 2002, explica que "Loy és capaç d'endinsar-se en l'ésser huma, profundament i amb fidelitat", alhora que, a nivell vocal, "sap mantenir la tensió en els moments en què es passa del text cantat al parlat, un moment difícil i perillós perquè no es perdi la continuïtat". Damrau, que ja va treballar en aquesta producció a Frankfurt, va mostrar-se agraïda pel fet de poder "repetir amb Christoph Quest (paixà), cosa que permet moments molt intensos i situacions de gran sensibilitat", i va acabar assegurant que "en Mozart no sobra mai cap nota".

Per a tots els públics

La producció d'El rapte en el serrall compta amb dos repartiments, el primer dels quals presenta Christoph Quest i Diana Damrau en els papers principals i Olga Peretyatko com a Blonde, Christoph Strehl com a Belmonte i Norbert Ernst com el criat Pedrillo. La producció, però, que es podrà veure des d'avui i fins al 23 d'abril, també es presenta en funcions populars i a més a més es retransmetrà en directe a diferents cinemes de tot el món el dia 21 d'abril; a Catalunya serà a Barcelona, Mataró i Terrassa.

Marta Porter
Avui