ClàssicsWeb, el teu espai

Almanac

Cerca de notícies

Paraules:
Tema:
Inici: Escollir data inici
Fí: Escollir data fi
Ajuda
Verso

NOTÍCIA

Un segrest sentimental

12/4/2010 |

 

El Liceu estrena avui una versió d’‘El rapte en el serrall’ que aprofundeix en les contradiccions de l’ànima H L’obra no es representava a BCN des de feia 25 anys.

 

Després de 25 anys d’absència, torna aquesta nit al Liceu El rapte en el serrall, popular obra de Mozart que permetrà veure el debut al coliseu barceloní de l’aclamada soprano alemanya Diana Damrau. Ella interpreta Kontanze, una dama espanyola capturada per pirates i tancada en un harem de la qual s’enamora el paixà Selim, interpretat pel gran actor Christoph Quest.

Aquesta versió del director d’escena Cristof Loy deixa de banda l’exotisme oriental i les diferències entre moros i cristians per aprofundir en la fragilitat de l’ànima, un gran tema de les òperes de Mozart. «En aquesta producció, a diferència d’altres, s’intueix que hi ha un llaç entre Konstanze i el paixà. És molt sentimental. Per això quan arriba Belmonte, el seu nòvio, per rescatar-la, ella no s’atreveix a mirar-lo als ulls. Té un dilema», diu la cantant protagonista.

Diàlegs i àries
Aquesta producció del Teatre de la Monnaie de Brussel·les i l’Òpera de Frankfurt penetra en la psicologia dels personatges. «Treballar amb Loy és increïble perquè et fa viure la interpretació al màxim. És molt intens», va destacar Damrau, que en aquest muntatge es debat entre la impressió que li causa Selim, un home culte i intel·ligent, model del governador il·lustrat, i els seus sentiments per Belmonte (Christoph Strehl, tenor), que no veu des de fa mesos.

Per la seva gran qualitat musical, El rapte en el serrall és molt superior al clàssic singspiel (teatre parlat) i més pròxim a l’òpera còmica francesa. Inclou diàlegs intercalats entre àries i números de conjunt. Loy ha mantingut la majoria del text parlat per generar més tensió entre els personatges.

 «Per a un cantant, anar canviant del text parlat al cantat és difícil. Molts directors s’estimen més fer retallades per evitar riscos. Però en aquesta versió hi ha moments de suspens on les paraules, com les atmosferes i els silencis, són clau», assenyala Damrau, que debutarà al coliseu amb aquest exigent rol amb què Edita Gruberova, una de les cantants més venerades pels liceistes, es va presentar a Barcelona.

La responsabilitat de l’orquestra recau en Ivor Bolton, que també va alabar el director d’escena: «Christof Loy és creatiu. A diferència d’altres, no té afany de retallar la música». Bolton ha treballat amb un orquestra reduïda, semblant a la que Mozart va utilitzar a l’estrenar l’obra al Burgtheater de Viena el 1782. I l’ha situat en un fossat més elevat.

La producció, que dura unes quatre hores amb descansos inclosos, va ser considerada Millor Espectacle de l’Any per la revista Opernwelt. Aviat sabrem si la crítica catalana opina el mateix.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya

Catclàssics, música clàssica de Catalunya a internet