11/4/2010 |
–¿Com sona l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans?
–Transmet un gran entusiasme. És una orquestra que estimo molt perquè estic amb ella des que va començar, fa cinc anys. Està composta –o ho ha estat, perquè els seus components van canviant– per joves de tota l’àrea dels Països Catalans. En aquest concert hi ha músics de l’Alguer, de les Balears, de Catalunya i del País Valencià.
–¿Valora més la dotzena de concerts realitzats fins ara o els quatre discos que han editat?
–Tot. Més enllà del que suposa ajudar la gent jove, és important el treball que queda. La música és abstracta, d’aquí la importància de gravar els discos i d’editar partitures d’obres inèdites. Un país ha de conèixer el seu passat. Tenim un ric patrimoni per descobrir. No dic que tot sigui magnífic però val la pena conèixer-lo.
–¿És la primera vegada que l’orquestra toca al Palau?
–Efectivament. No és fàcil programar concerts perquè solem reunir-nos a l’estiu per treballar i a Barcelona tot està tancat. D’aquí l’excepcionalitat d’aquesta actuació amb un programa amb obres del valencià Amand Blanquer, del barceloní Jaume Pahissa i del mallorquí Baltasar Samper. També farem la Missa de Glòria, de Puccini, amb el Cor Jove de l’Orfeó Català i el Coro Ametsa Gazte d’Irun, el tenor Peter Marsch i el baríton Lluís Sintes.
–¿En què es nota la pertinença dels músics a una sola àrea cultural?
–La música és el llenguatge universal que ens connecta a tots però és cert que, en general, tots se senten orgullosos de pertànyer a una mateixa cultura. Ja era hora de poder disfrutar d’una orquestra de joves com aquesta, famolencs de música i oberts a tot.
–¿Va acceptar de seguida quan li van proposar liderar el projecte?
–No ho vaig dubtar, em va tocar la fibra sensible. Potser artísticament m’ha perjudicat i hi ha menys orquestres espanyoles que m’inviten a causa del meu nacionalisme. Però no hi fa res.
MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya