11/4/2010 |
La Simfònica del Vallès tanca avui amb èxit al Romea quatre jornades dedicades al gènere.
Que la sarsuela té seguidors a Catalunya és un fet indiscutible, una prova d’això és l’èxit de públic que provoca qualsevol iniciativa amb nivell artístic, com la que ha proposat la Simfònica del Vallès (OSV) al Romea, un extracte de clàssics del gènere servit en sis entregues, des de dijous fins demà. Un encertat repertori, el més popular (encara que es va trobar a faltar sarsuela catalana), juntament amb l’entrega dels intèrprets, ha estat suficient per a la seva bona acollida.
En la funció de divendres, Rubén Gimeno, titular de l’OSV, va aconseguir de tots els faristols un so cohesionat, més enllà d’alguns desajustos de conjunt en certs passatges (molt sonors en una sala d’acústica seca), i va saber estirar les regnes exigint a l’orquestra tempi atrevits i dinàmiques diferenciades.
El verdader tour de force va recaure en els cantants: la soprano Beatriz Jiménez i el tenor Salvador Carbó van demostrar gran resistència a l’interpretar les romances i els duos més exigents del repertori en una hora i quart i d’una tirada, amb algun descans en les intervencions orquestrals. Ella va protagonitzar, amb mans a la cintura i amb desimboltura, alguns dels moments més interessants de la vetllada estant més a gust en les romances de tessitura lírica; ja se sap que la sarsuela traspua frescor melòdica, però sovint no està escrita a favor de la línia de cant. Va estar esplèndida en la popular Canción de Paloma i més justa a Me llaman la primorosa.
ENTUSIASME DE LA SALA
Carbó, per la seva part, va oferir una presència escènica una mica més rígida i un cert tic per pujar a l’agut que va projectar incomoditat, però sens dubte va convèncer per la seva bona disposició, especialment en Bella enamorada i en la cèlebre No puede ser. El públic, que gairebé va omplir la sala, va respondre entusiasmat. Va quedar clar: la sarsuela té tirada a Catalunya.
MANEL CEREIJO
El Periódico de Catalunya