Cerca de notícies

Enquesta

Lluís Vidal: "La dificultat és improvisar i no trair l'essència"

8/4/2010 |

 

 

El pianista Lluís Vidal fa avui la presentació oficial a Barcelona de Mompiana, "una relectura de la música de Frederic Mompou sota els paràmetres del jazz i la música improvisada". I ho farà amb un concert a L'Auditori, acompanyat del seu trio -que forma amb el contrabaixista Masa Kamaguchi i el bateria David Xirgu- i dos músics convidats: el saxofonista valencià Perico Sambeat i el trompetista nord-americà Chris Kase.

Què és Mompiana?

És una versió per a quintet (trompeta, saxo, piano, contrabaix i bateria) d'una selecció d'una sèrie de peces de Mompou que originalment eren per a piano.

Què és el que més li ha costat de versionar un autor com Mompou?

Em vaig fixar com a premissa no trair el que jo considerava que era l'essència més primigènia de la seva música, o sigui, que l'original fos reconeixible. La dificultat és aquí: d'una banda, trobar un tipus de material que et permeti a tu expressar-te i fer el que vols fer, és a dir, que sigui apte per a la improvisació, i al mateix temps trobar l'equilibri per no trair l'essència més fonamental de la seva música, no desfigurar-ho: en alguns treballs que s'han fet al voltant d'autors clàssics, el resultat està molt lluny de l'original.

D'on li ve aquest interès per l'obra de Mompou?

No recordo ni quan va ser la primera peça que vaig sentir, suposo que quan estudiava al Conservatori. És un autor que m'ha anat acompanyant tota la vida, ha estat un referent a l'hora d'harmonitzar i de treballar el material popular que al llarg dels anys també ha estat una de les meves feines. A més, la casualitat va fer que jo anés a viure al mateix edifici on vivia ell, o sigui que vam coincidir els seus tres últims anys de vida, durant els quals vam ser veïns d'escala. La veritat és que era un projecte que feia molt de temps que tenia al calaix, que pensava que un dia faria, i va ser després de la proposta de la productora Contrabaix, que m'ho va suggerir, que es va donar el tret de sortida.

Mompiana també s'ha editat en disc.

Sí, el disc ha sortit amb Universal. És de destacar el fet que una multinacional s'interessi per aquest producte.

En el disc ha comptat amb el trompetista Dave Douglas, que no serà a L'Auditori, i el saxofonista Perico Sambeat.

Douglas és un dels músics més inquiets i creatius del panorama del jazz mundial, que al concert serà substituït per Chris Kase. Amb el Perico feia molt temps que no treballàvem junts i ha estat un plaer poder comptar amb ell.

Què és el que més li agrada de Mompou?

Hi ha tota un vessant harmònic que és molt suggerent i proper al món del jazz. L'ampliació de la tonalitat que es va produir a la primera meitat del segle XX és molt propera a l'evolució harmònica en el jazz. Per altra banda, té unes melodies molt inspirades i boniques, molt aconseguides, i després que té aquest punt d'una cosa molt autòctona, molt de Catalunya, hi ha uns girs i uns aspectes melòdics molt arrelats a la nostra tradició.

No és la primera vegada que ha establert ponts entre la música clàssica i el jazz.

Vaig fer una relectura semblant sobre un Llibre per a piano de Debussy que es diu Children's corner i una revisitació d'algunes peces d'Iberia d'Isaac Albéniz per a dos pianos i orquestra simfònica, que ho vam fer amb l'Orquestra Nacional d'Espanya. Aquests són els tres projectes de relectures de músics clàssics reelaborats sota aquesta estètica.

Raquel Font
Avui