Cerca de notícies

Enquesta

Pablo González: "Els músics han de ser part d'un equip"

22/3/2010 |

 

Entrevista: Pablo González El nou director titular de l'OBC ha tornat aquest cap de setmana a l'Auditori

Pablo González acaba de dirigir aquest cap de setmana l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) amb un programa que inclou Beethoven i Xostakóvitx, però més enllà d'això, el director es presenta com el nou titular de l'orquestra.

Per què ha acceptat ser titular de l'OBC?

Era un bon moment d'afrontar aquesta feina. És important no fer de titular abans de temps i jo tampoc hipotecaria la meva vida per ser-ho, però penso que ara estic preparat i, per sort, s'ha trencat l'estigma que una persona jove no pot ser director titular. Em motiva fer-ho i penso que puc fer una bona aportació a l'orquestra, i si no és així marxaré. A més tenia molt bon record del concert que havia dirigit aquí fa dos anys i mig. I ara, després de posar-me altre cop davant dels músics penso que va ser una decisió encertada perquè hi ha molt bona disposició per part dels músics, tenen una actitud creativa.

Com entén la tasca d'un titular?

La meva concepció de direcció artística és gairebé oriental, caminar molt a poc a poc veient on poses els peus per poder créixer junts. El fonamental ara és establir una bona comunicació amb el músics i també d'ells amb ells mateixos. Són músics que funcionen molt bé a nivell individual, ara cal que funcionin igual de bé a nivell de conjunt.

Els músics de l'OBC tenen fama de ser una orquestra difícil, han passat molts directors per aquí en pocs anys...

Crec que tot és un tema d'aconseguir una bona comunicació amb els músics, i això de les orquestres difícils també m'ho han dit a altres llocs i després ens hem portat la mar de bé.

Què es proposa fer?

De moment treballar a fons. Però vull recordar que no seré el titular fins al setembre. Aquesta és una orquestra amb un potencial molt gran i vull donar-los la sensació que pertanyen a un equip, que tots se sentin com un de sol.

Això és difícil quan els músics no se senten entre ells perquè l'acústica de l'escenari és deficient.

Aquest és un dels temes que més em preocupa i que hem de resoldre. Sé que s'han fet una sèrie d'estudis i que l'acústica es pot transformar. Però tampoc no ens hem de precipitar, és un tema delicat que s'ha de fer bé.

Quin és el seu projecte per a l'OBC?

Primer de tot conèixer l'orquestra a fons. Em semblaria un error arribar aquí amb un projecte sota el braç sense conèixer l'orquestra. Penso que els primers programes han de servir-me per absorbir la realitat de l'OBC. Ja he començat a parlar amb ells per conèixer-los personalment i ara ens estem coneixent a nivell musical. I per sort és una orquestra oberta, que s'adapta ràpidament als canvis, tot el que els demanes ells t'ho donen.

Un altre dels temes pendents és la plantilla. Fan tants programes que no hi ha ni temps per descansar.

És cert que la temporada de l'OBC té molts programes d'abonament i que s'hauran de fer ajustaments laborals. Hem de començar per fer proves per a concertino i estem treballant el tema de les lliurances. Crec que l'ideal és no tenir només una plaça de solista sinó que hi hagi dos solistes i dos assistents, però haurem d'anar de mica en mica, i la gerència també està treballant amb les lliurances dels tutti.

Quin és el repertori ideal per al bon funcionament d'una orquestra?

La varietat. Però a mi em sembla que més important que el tipus de repertori és com es treballa aquest repertori, i això només passa per crear un bon equip tots junts.

I vostè, personalment, quin repertori prefereix?

A mi m'agrada la mobilitat, anar d'una època a una altra. Però si m'he de definir, Mahler és una debilitat i Mozart també. I el repertori rus, que he descobert més tard, i ara estic entrant en el francès. I Wagner, i Schumann i Schubert... Estic obert a molt repertori. Per exemple, després d'una Patètica de Txaikovski aniria a un Haydn, i Mendelssohn, que és un netejaorquestres meravellós, com Schubert. Hi ha músiques que són com l'aigua.

I l'òpera?

Faria òperes de Mozart constantment, les trobo medicinals. I per una orquestra, fer òpera és com fer música de cambra, has d'acotxar els cantants, has de canviar de xip. La música vocal reclama molta flexibilitat i una orquestra, quan es rodeja de veus, es converteix en una veu més.

Marta Porter
Avui