Cerca de notícies

Enquesta

Una soprano plagiant Madonna

19/3/2010 |

 

Programen al Victòria «The opera show», un espectacle que modernitza el gènere.

Mitch Sebastian, director de The opera show, considera que l'òpera necessita una revisió radical. Pel director, després de 400 anys d'història, el camí de supervivència de l'òpera és el de trobar connexions amb el nou públic. Els concerts de pop de Madonna o Beyoncé són, per Mitch Sebastian els referents paral·lels a l'òpera barroca d'aquella època. La peça, estrenada al Regne Unit i amb una gira mundial per davant serà al Teatre Victòria de Barcelona fins al 4 d'abril.

 

És evident que la voluntat de The opera show és donar una alternativa populista al gènere líric. Per atansar les àries més conegudes de compositors com Puccini, Verdi, Rossini i Mozart presenten un espectacle en què el vestuari, la il·luminació i també l'adaptació musical revolucionen la partitura clàssica. Sebastian disposa d'una orquestra de vuit músics, cinc ballarins i nou cantants d'òpera per oferir un espectacle efectista.

L'obra es divideix en tres actes i no té una línia argumental definida. En el primer acte, tractat com si fos un somni, els personatges apareixen amb un imponent maquillatge. Musicalment és la lectura més clàssica. El segon acte representa l'interior d'un pis de Madrid, al final de la Guerra Civil. Els personatges accediran a l'òpera gràcies a la ràdio i al gramòfon, «serà un element que els donarà esperança», apunta el director. El tercer acte és una exploració futurista. Els cantants d'òpera canten amplificats per fer-se sentir amb una orquestra electrificada. El vestuari es tenyeix de negre i costures cenyides, una estètica que pot recordar els vídeos de l'MTV. La dansa, que en el primer acte es deu a una coreografia molt simple, es radicalitza en el tercer acte. Un violí, per exemple, manté un interessant diàleg amb un ballarí de claqué seguint les notes de La flauta màgica, de Mozart.

The opera show arriba a Barcelona després de triomfar al Regne Unit, on s'ha estrenat, i té gira als Estats Units, Escandinàvia, Lisboa i Milà. Toni Albà i Jordi Puntí van fer, una revisió de l'òpera, amb cantants professionals al Condal, el 2006: Hop! era en què s'ironitzava sobre el gènere líric, partint de les estructures del gag amb un resultat notable.

Es busquen espectacles de gran format
El Teatre Victòria de Barcelona, que aquesta temporada no ha disposat de cap musical fort per al seu cartell, es ressent de la dificultat de trobar espectacles de gran format. L'aforament superior al miler d'espectadors exigeix uns productes que estiguin molt a l'abast del gran públic, i els productors catalans, aquest any de crisi especialment, han deixat d'apostar-hi. L'excepció és Brodas, l'espectacle de hip-hop que fins fa uns dies era al Victòria i que va aconseguir atraure un grapat de públic, tot i que va tenir unes primeres funcions molt fredes. De totes maneres, l'equip del Victòria (teatre que gestiona l'empresa de Tricicle, Anexa, i Dagoll Dagom) ja té pràcticament pautat el curs ja que, després de Setmana Santa s'oferiran dues produccions de la Compañía Nacional de Teatro Clásico: presentaran ¿De cuándo acá nos vino? de Lope de Vega i El pintor de su deshonra, de Calderón de la Barca.

J. BORDES
El Punt