Cerca de notícies

Enquesta

Jordi Casas i Bayer: «Només m'interessa que la gent torni a estimar el que es fa al Palau»

13/3/2010 |

 

El Cor de Cambra, que es va professionalitzar l'any passat i això li ha repercutit en millors condicions i més temps per treballar, inaugura demà el cicle «Els diumenges al Palau»

Jordi Casas i Bayer dirigeix un cor creat l'any 1990 per l'Orfeó Català i esdevingut, el 2009, primer cor de cambra professional de Catalunya.

 

– Quines són les particularitats de la Petite Messe Solennelle, de Rossini, que el Cor cantarà demà al Palau?
– «És una obra que requereix una gran agilitat tant dels solistes com del cor, amb un parell de fugues que exigeixen una gran capacitat vocal. És una peça molt important des del punt de vista vocal, en la qual es mesclen tots els estils de Rossini. La va escriure per a un conjunt petit com és el cor de cambra i per a la inauguració d'una capella d'uns amics seus de París.»

– Què pot dir-nos dels quatre solistes: Marta Mathéu (soprano), Anna Tobella (contralt), Albert Casals (tenor) i Marc Pujol (baix)?
– «Són gent que ha passat pel Cor de Cambra i que ara està fent carrera de solista. Escoltar-los em satisfà doblement: perquè ho fan molt bé i perquè han passat pel Cor i existeixen uns lligams.

– Al gener van proposar-se obrir-se a nous públics amb un repertori de Broadway, Elvis i Michael Jackson.– «Sí, va anar molt bé i ha tingut molt ressò, ja que ens l'han demanat en vuit o deu llocs. A través d'aquesta música, molta gent coneixerà el Cor i és possible que, després, assisteixi a altres concerts amb altres repertoris.»

– Què va significar per al Cor la professionalització?
– «Una certa tranquil·litat a l'hora de treballar i la normalització d'una situació que era amb una sabata i una espardenya. Es feia una tasca professional d'una manera no professional i, en canvi, ara tenim més temps per treballar i millors condicions.»

– Què li demana a la nova direcció del Palau?
– «Que es prioritzi al Palau tota l'activitat musical, ja que amb Fèlix Millet es prioritzaven més les convencions i els congressos. I si realment l'explotació d'aquesta casa té una clientela, hem d'aprofitar-ho a favor de la música. La nova direcció posa l'èmfasi en la claredat dels procediments, i això ens garanteix que la gent que vulgui aportar ajudes se sentirà tractada amb transparència i honestedat, que és el què feia falta.»

– Li sobta veure Millet al carrer, encara?
– «Només m'interessa el futur i que la gent es torni a estimar el que es fa al Palau de la Música. Només puc reiterar que estic absolutament decebut, defraudat i en desacord amb la direcció anterior. Estem una mica tips que ens preguntin això. Un delinqüent hauria d'estar a la presó i punt, i no entenc tants miraments.»

G. Vidal
El Punt