Cerca de notícies

Enquesta

Carles Balagué: "És difícil explicar Barcelona sense la bomba del Liceu"

10/3/2010 |

 

El 7 de novembre del 1893, l'anarquista Santiago Salvador va fer esclatar una bomba a la platea del Liceu, durant la representació de l'òpera Guillem Tell, de Rossini. Vint persones van morir en aquest atemptat, que simbolitza la lluita de classes i la tensió social que van valer a Barcelona el sobrenom Ciutat de les Bombes. El cineasta Carles Balagué revisa ara aquest episodi i el relaciona amb la Barcelona actual en el documental La bomba del Liceu, que s'estrena divendres que ve als cinemes

Per què ha volgut dedicar un documental a aquest atemptat?

És molt difícil ubicar dins d'un mateix espai dues classes en lluita en aquell moment, com era una burgesia il·lustrada, esclavista, que havia fet diners a les colònies, i un proletariat maltractat, que vivia en unes condicions de vida molt adverses. Som al 1893, en aquell moment s'està produint un cert moviment per part del proletariat, i l'anarquisme té molt predicament. És molt difícil explicar el que és ara Barcelona sense referir-se a la bomba del Liceu.

¿És per això que mostra una classe d'institut actual?

Sí. Aquest institut està situat a tocar de la plaça Folch i Torres, on va ser executat Santiago Salvador, l'anarquista que va llançar la bomba. Els nois de l'institut acaben d'arribar al Raval provinents d'arreu del món, i el que m'interessava és què pensen ells d'aquesta nova ciutat que els ha acollit, de la seva història. Un dels nois que contesten amb més vehemència acaba defensant que no es podia fer res més que llançar la bomba, en aquelles condicions de vida. No hem d'oblidar que ara mateix hi ha una allau de gent que ve de fora i els estaments polítics no acaben d'analitzar el que passa. Potser aquests testimonis demostren que no han canviat tantes coses com pensem, més d'un segle després.

L'escena recorda La classe, de Laurent Cantet.

Sí, ens hem inspirat una mica en aquesta pel·lícula. És una classe real, no vam seleccionar els nois. El temari del debat era lliure. Ells reflexionen sobre la pena de mort, Barcelona, el Liceu, que ells gairebé no coneixen... M'interessava molt enfrontar el discurs oficialista del Liceu, la gent que explica anècdotes sobre amants i altres històries, amb el d'aquests nois.

També és interessant la connexió que fa entre l'atemptat del 1893 i l'ocupació del Liceu del 2005 per part de col·lectius antisistema.

És un referent del que significa el Liceu per a la ciutat: el Liceu sempre serà la catedral de la burgesia, el seu espai. El Liceu té una memòria que és la memòria de la burgesia de Barcelona.

¿Li sembla exagerat, després de fer aquest documental, que Barcelona es conegués amb el sobrenom Ciutat de les Bombes?

No. També hi ha el cas de Joan Rull. És increïble, un senyor que cobra del governador com a confident per descobrir qui posa les bombes i resulta que les posa ell mateix. Avui dia la gent es mira Barcelona amb un cert distanciament, però havia estat una ciutat anarquista i la ciutat de les bombes, això és veritat. Ja en aquells anys tenia uns trets diferencials de Madrid. Barcelona sempre ha estat una ciutat diferent, i això és el que provoca la fascinació de la gent de fora.

Per què creu que l'anarquisme ha arrelat tant a Barcelona?

A més del component de lluita de classes, també va arrelar perquè existeix un rebuig a la disciplina dels partits. Aquesta rauxa que tenen els catalans, aquest individualisme tan marcat, ens acosta a l'anarquisme. L'individualisme del català, que sempre vol anar per lliure, fa que l'anarquisme li vagi com un guant.

Bernat Salvà
Avui