Cerca de notícies

Enquesta

Albert Pià i Birthe Blom: "L'ofici de músic hauria d'estar més ben remunerat"

28/2/2010 |

 

 

Albert Pià va començar els seus estudis de guitarra clàssica als 8 anys a l'Institut Andorrà d'Estudis Musicals. La seva formació es va completar al Conservatori de Tolosa i es va traslladar a Suïssa, on viu des de fa deu anys. Ha participat en nombrosos cicles i festivals internacionals i ha fet diverses gravacions per a diferents cadenes de televisió. A més, l'andorrà ha tocat com a solista en diverses ocasions amb l'ONCA i amb l'orquestra Prae Classica de Ginebra. D'altra banda, l'any 2007 va crear el duet de guitarra i violí amb la prestigiosa intèrpret Birthe Blom. Amb la companyia d'aquesta jove professional va atendre aquest rotatiu. Tocarà aquesta nit al Centre de Congressos de la capital.

--¿Què es pot esperar del concert d'avui?
--Albert Pià: Un programa variat amb compositors importants de la seva època. Fem obres de Vivaldi, un autor barroc, passem per obres de Paganini a Vivaldi i també passem per l'estil francès de Jacques Ibert, a més de La història del tango, de Piazzola.

--Un concert guitarra-violí no és gaire habitual. ¿Què ofereix aquesta formació?
--A. P.: El duo va néixer a partir de la nostra amistat. Al principi, cap dels dos parlava bé una llengua que l'altra comprengués, però tot i això, ens enteníem molt bé. Hem volgut proposar un acoplament amb un instrument com el violí, que és molt explosiu, amb un altre més íntim, com és la guitarra. És una forma de tocar un programa contrastat amb una sonoritat no tan comuna. La guitarra aporta sons metàl.lics i sons dolços, mentre que el violí pot seguir una nota i tenir-la més forta o més fluixa. Són dos aproximacions diverses al so.

--¿És difícil tirar endavant en el seu terreny professional?
--A. P.: No és fàcil. Per fer una carrera de concertista s'ha de fer un gran ensenyament i, un cop es treballa, no s'ha de pensar que ja es té tot. Hi ha molta gent que té molt nivell. Nosaltres intentem donar el màxim en cada concert i quan guanyem concursos podem continuar tirant endavant la carrera professional.

--Com el van marcar els seus mestres de l'Institut de Música d'Andor-
ra, Jaume Solé i Thomas Preist?
--A. P.: Tots dos professors em van ajudar a continuar en el món de la música. El professor Solé em va ensenyar que la guitarra no és un objecte que s'agafa i de seguida en treus un so. Vaig aprendre a tenir perseverança i disciplina. Aquesta part no m'agradava gaire, però el mestre em va aportar l'amor de la música i que tot l'esforç val la pena per treure un bon so. Amb el senyor Preist vaig aconseguir expressar-me millor amb el meu instrument i que m'agradés més la música.
--¿Creu que el seu estil de música està poc entès?
--Birthe Blom: La música clàssica té fama de ser passada de moda, però crec que és un error d'educació. A les escoles no hi ha una bona orientació musical --sobretot a Holanda-- i crec que és una llàstima. Si els professors incentivessin l'escolta d'aquest estil, l'aproximació seria més fàcil. A més, es té un concepció que és per a la classe alta de la societat, un estereotip que ja no és cert.
--A. P.: Per la meva part, crec que depèn dels països. A estats com ara França, Espanya o Itàlia aquest tipus de música està menys reconeguda i amb menys suport de la societat que no pas a Holanda, Alemanya o Suïssa. S'ha de tenir clar que al món de la clàssica s'ha de treballar cada dia. De vegades la gent s'equivoca pensant que per ser professional n'hi ha prou en tocar i fer quatre tonteries. Aquest ofici demana molta dedicació i perseverança. S'ha d'intentar fer el màxim als concerts per fer contactes i per aconseguir publicitat per a les actuacions. També és veritat que l'ofici de músic hauria d'estar més ben remunerat i millor considerat.

--¿Li seria possible treballar des del Principat?
--B. B.: És una pregunta que m'he fet diversos cops. Andorra m'ha donat sempre grans rebudes i he gaudit de les millors condicions. El problema és que si toco aquí només ho puc fer dos cops l'any. A Lausana puc repetir més vegades, a més de fer actuacions als pobles del voltant. De moment no em plantejo tornar, espero continuar fent actuacions aquí, però prefereixo continuar la meva trajectòria a Suïssa.

--¿Fins quan ha de continuar estudiant un professional?
--B. B.: Vaig acabar els meus estudis fa dos anys i mig i ara continuo anant a classes, unes quantes vegades l'any, amb Pierre Moyal, un concertista mundialment conegut. Ja no em diu què he de fer, sinó que m'indica el camí que cal seguir i em dóna coratge per continuar. Crec que mai ets massa gran per aprendre lliçons.
--A. P.: Per la meva part, després de treure'm el màster d'interpretació, faig classes amb Paolo Pegoraro. Tot i que actualment hi vaig me-
nys sovint, ja que necessito menys un professor. Ja tinc trenta anys i m'he d'espavilar sol. També cal dir que Pegorano m'ha ensenyat molt, ell sempre aconsella cantar el que s'està apunt de tocar i així es coneix.

--¿Quin és el pròxim pas en la seva carrera?
--B. B.: En realitat intentem tenir el major nombre de concerts possibles i m'agradaria dedicar-me a la docència.
--A. P.: La intenció, ara com ara, és tocar el màxim, tant amb la Birthe Blom com en l'àmbit de solista. Busco estar al nivell més alt possible. M'agradaria poder tocar en concerts sense haver d'estar pendent del que creu el públic per poder transmetre el màxim.

--¿Tornarà a participar al cicle d'orgue?
--A. P.: Aquest va ser un festival on em van atendre molt bé i vaig poder col.laborar amb un gran organista com és Benjamin Righetti. Col.laboracions com aquestes et canvien la vida, perquè t'aporten molt, et fan reflexionar i evolucionar. Tot i això, de moment, no hi tornaré.

--Tots dos estan preparant concursos. Si no es guanya, ¿què se n'extreu?
--B. B.: Cal dir que les competicions internacionals són de molt alt nivell i són molt difícils de guanyar. El premiat ha d'executar la peça de forma perfecte i, a més, ha d'agradar a tots els jutges. Quan participes has de preveure que no sempre has d'agradar a tothom i és possible que tornis a casa molt aviat. El més important és la preparació, estàs mesos entrenant, polint la tècnica i són els dies que tens més temps per endinsar-te en la pròpia perfecció.
--A. P.: Els grans concursos et promocionen grans actuacions. Com que ara sóc jove i, tot i que tinc concerts, no es pot dir que en tingui moltíssims. La circumstància actual em permet dedicar-me a les competicions. Potser quan tingui 40 anys tindré gaires actuacions com per poder dedicar-m'hi. Si arribo al nivell més alt, una part serà responsabilitat de l'entrenament que es necessita per participar-hi. Si no, com a mínim ho hauré intentat.

NÚRIA SALVÀ
El Periòdic d'Andorra