21/2/2010 |
Per fi. Quan ho he llegit no m'ho podia creure: el president de la Generalitat ha proposat al Parlament que el músic i compositor Manel Camp sigui membre del CoNCA donada la necessitat de cobrir la vacant en aquest ens integrat per savis.
Ja era hora. Les mil veus alçades de la creació del Consell per l'absència d'un músic han tingut el seu efecte. Es feia difícil entendre com en un organisme que ha de controlar les brides de la cultura no hi figurés ningú vinculat amb el sector. Era imperdonable i amb una absència d'aquesta magnitud, la música passava a ser un art de segona divisió.
Ha costat suor i molta saliva. I rius de tinta. Per sortir del pas a les crítiques, el CoNCA ha dut a terme una política de conscienciació que no ha tingut gran calat entre el col·lectiu. A part de posar anuncis a la revista L'Espectacle o de redactar conjuntament amb la Unió de Músics el Codi de bones pràctiques, l'ens de savis no ha sortit molt ben parat en articles d'opinió escrits per gurus del gremi com en Lluís Cabrera, president de la Fundació Taller de Músics.
El sector no és fàcil d'entendre. En formen part elements tan heterogenis com productors i intèrprets, els interessos dels quals no sempre apunten en la mateixa direcció. Es feia imprescindible que algú dominés i entengués aquest engranatge. I Camp és una de les millors eleccions. Ara al CoNCA compten amb unes orelles sàvies. Felicitats per la part que ens toca.
J.M. Hernández Ripoll
Avui