Cerca de notícies

Enquesta

Santos recupera al Lliure el seu apassionat homenatge a Bach

17/2/2010 |

 

El volcànic creador manté l’obra sense canvis al guió i només varia el repartiment. El pianista torna a muntar ‘La pantera imperial’, estrenada el 1997 a Peralada.

Un dels espectacles més reeixits de Carles Santos, La pantera imperial, en què ret homenatge al gran compositor barroc Johann Sebastian Bach, torna a partir d’avui al Teatre Lliure. Estrenat a Frankfurt i posteriorment al Festival de Peralada el 1997, la sorprenent proposta musicoteatral visualitza la passió de Santos pel gran compositor alemany. Tretze anys després, l’obra torna tal qual, sense un sol canvi en el guió, a partir d’aquesta nit i fins diumenge al Lliure. «Renovar-la hauria demostrat inseguretat. Només s’han canviat coses de l’escenografia que s’havien espatllat. Però com que s’hi han incorporat intèrprets diferents, l’energia és una altra», constata Santos (Vinaròs, 1940), músic de formació clàssica i ment oberta, que ha revolucionat l’escena amb les seves atrevides propostes.

Només l’irrepetible Santos, el tenor Antoni Comas, la pianista Inés Borrás, l’actriu Anna Criado i algunes veus masculines del cor de cambra Lieder Càmera es mantenen del refrescant salt que va suposar La pantera imperial, que Manolo Vázquez Montalbán va qualificar com un «Amarcord desconstructiu». Les cares noves són la violinista Catalina Reus, la pianista Alícia Ferrer i les actrius Joana Estebanell i Susana Goulard. Tots ells són Johann Nicolaus Forkel, una al·lusió al biògraf que va redescobrir Bach.

ORGIA VISUAL I SONORA / «Interpretem Bach físicament, visualment i sonorament», assenyala Santos. La seva escudera Mariaelena Roqué, responsable dels vestuari i dels elements escenogràfics de les seves obres des de fa més de 20 anys, afegeix: «He vist Santos anar per tot arreu amb aquest típic bust en miniatura de Bach i fotografiar-lo allà on anava. Bach és el seu pare musical d’igual manera que Brossa ho és en els aspectes poètic i teatral». Classicisme, misticisme, humor, sexe i sadomasoquisme es donen la mà en aquest «Bach orgàsmic», amb una banda sonora que s’inspira en el tema d’una Fuga en La menor. «Són sis únics compassos que adopten formes diverses», aclareix Santos, que els fa sonar en un escenari emmarcat per imponents bustos del prolífic Bach, d’una severitat que contrasta amb les mil i una sensacions que Santos origina des del piano, la pantera del títol.
Després del seu pas pel Lliure, l’obra recalarà a finals del mes que ve al Festival Iberoamericano de Teatro de Bogotà.

MARTA CERVERA
El Periódico de Catalunya