Cerca de notícies

Enquesta

Jesús López Cobos: «L'OBC s'ha desenvolupat molt en els últims anys»

13/2/2010 |

 

El director es posa al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Barcelona, aquest cap de setmana i el següent, a l'Auditori, amb obres de Mahler, Barber, Stravinsky i el català Balada.

Jesús López Cobos ha dirigit les orquestres europees i americanes més importants, i ha participat en el festivals internacionals més prestigiosos. Aquest cap de setmana estrena, un cop més davant l'OBC, un nou repertori que mostra les moltes influències de la tradició musical europea a Amèrica.

 

– Quines són les característiques d'aquest repertori?

– «Totes les obres del repertori són peces que l'orquestra tocarà per primera vegada. Això és molt atractiu. A més, per a mi, com a director, que el repertori sigui nou és un avantatge ja que puc aconseguir el que vull dels músics amb més facilitat.»

– Què li suggereix el títol del programa: Europa a Amèrica?
– «El fet que Balada [compositor català resident als EUA] visqués i compongués a Amèrica podria relacionar-se amb Barber, que també va ser molt innovador en la seva època a Amèrica. En el cas d'Stravinsky, el vaig escollir perquè buscava una altra primera obra a part de la de Barber i que fos d'un compositor europeu. Aquesta peça, que va escriure quan era molt jove, no sona a l'Stravinsky a què estem acostumats, sinó que evoca el segle XIX. És, per tant, una altra manera d'escoltar-lo.»

– Algun motiu especial l'ha portat a escollir Balada?
– «És la primera vegada que interpreto una obra seva a la seva ciutat natal i, per a mi, això és especial. Vaig conèixer Balada quan vaig anar a estudiar als Estats Units fa ja quaranta anys. Des de llavors, he seguit tota la seva trajectòria i he estat contínuament fent obres seves. La peça que he escollit, La simfonia de l'acer, mostra la gran imaginació de Balada per a la composició.»
– L'obra inacabada de Mahler inclou l'aportació final de Mazetti, que és de les menys programades. Què creu vostè que té d'especial?

– «Mahler va escriure nou simfonies completes i la desena la va deixar incompleta. Molts musicòlegs han intentat acabar-la. La versió més coneguda és la de Cook, però jo he escollit la de Mazzetti, més austera i amb menys instruments de percussió.»

– Vostè ja ha treballat amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona. Quina és la seva opinió?
– «L'OBC s'ha desenvolupat molt des que vaig venir per primera vegada a Barcelona als setanta. El pas del Palau a l'Auditori va ser molt determinant, tant des del punt de vista de nou públic com des del punt de vista acústic.»

– Què ha de tenir una orquestra per sonar bé?
– « Per a una orquestra és necessària l'estabilitat. Les bones orquestres necessiten tenir un temps llarg de treball amb un mateix director. El problema d'aquests darrers anys és que l'orquestra ha anat canviant massa de directors.»

– Quines diferències hi ha entre dirigir una orquestra en el moment en què vostè va començar i ara?
– «Les dificultats són semblants, les institucions segueixen sent les mateixes, però a Espanya les coses han canviat molt. En l'època en què jo vaig començar no hi havia gairebé orquestres. Avui dia, el problema és la quantitat de gent que hi ha. La competència és ferotge.»

– Quin és el consell més important que sol donar als seus músics?
– «Que s'escoltin els uns als altres. Sembla la cosa més simple i en canvi és la més difícil. Si ja és complicat coordinar un trio o un quartet, imagini's un conjunt de 100 o 120 músics alhora!»

Cristina Azqueta
El Punt