Cerca de notícies

Enquesta

Un llibre recopila la correspondència de l'exili que van mantenir Pau Casals i Andreu Claret

1/2/2010 |

 

Les musicòlogues Anna Dalmau i Anna Mora han recopilat en un llibre cartes, fins ara inèdites, de la correspondència que van mantenir el violoncel·lista Pau Casals i el polític Andreu Claret entre els anys 1943 i 1955, en els anys difícils de l'exili a França i a Andorra. L'epistolari consta de 78 cartes, postals i telegrames procedents del fons de la Fundació Pau Casals i del fons de la família Claret, precedits d'un pròleg de Marta Casals, la vídua del músic, on explica la relació afable del músic i d'ella mateixa amb Andreu Claret, i d'un emotiu escrit del seu fill Andreu Claret Serra.

 

El llibre Pau Casals i Andreu Claret, correspondència de l'exili (Editorial Mediterrània) ha estat fruit del treball que han dut a terme les dues autores a partir d'una iniciativa de recerca musicològica de la Universitat Autònoma de Barcelona. La documentació gràfica conté fotografies d'alguna de les estades de Casals a Andorra, i retalls de premsa francesa on es veu Casals i la seva dona que escolten els dos fills bessons de Claret (Lluís i Gerard), de nou anys. També hi ha fotografies de Claret a l'obertura del port d'Envalira, amb les màquines llevaneu; més tard, el cridarien per desbloquejar la ciutat de Barcelona durant la nevada del 1962.

Segons les autores, és un document amb doble importància: «Per un costat, la plasmació escrita de dos homes excepcionals compromesos amb els seus principis i, per un altre, la relació d'amistat, que va tenir moltes conseqüències per al futur musical de dos dels fills de l'Andreu: el Lluís i el Gerard.» De fet, aquesta relació inspiraria Andreu Claret quan va dir el dia del naixement dels bessons: «Estic molt content perquè he tingut dos fills i tots dos seran músics», fet que s'ha confirmat.

El volum es va presentar dissabte a l'auditori de l'escola de música Pau Casals del Vendrell.

c.f.
El Punt